Desenes de milers de persones de tot el món van participar ahir a la Marxa per la Ciència, una protesta que va començar a Austràlia i es va anar estenent al llarg del dia per més de 600 ciutats d'Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica per culminar amb la més multitudinària, la de Washington.
Sota el lema Science, not Silence ( Ciència, no silenci), desenes de milers de persones -s'esperava arribar a 75.000, segons els organitzadors- es van congregar a Washington per participar en la primera marxa convocada i que es va estendre fins a convertir-se en una protesta mundial.
Una marxa que no ha de ser entesa com una protesta per les retallades en la ciència del president d'Estats Units, Donald Trump, sinó com una reivindicació de l'important paper que ha de jugar la Ciència en la societat, van insistir els organitzadors.
No obstant això, el nom de Trump va sobrevolar totes les marxes, celebrades en ambient festiu i en les quals els participants portaven pancartes amb frases com «Allibereu el planeta», «La Ciència és global», «Estimem la Ciència», «Einstein va ser un refugiat», «No hi ha planeta B» o «El gel no té agenda».
Una protesta que va començar a Austràlia i Nova Zelanda, en ciutats com Sydney, Brisbane, Canberra, Perth, Auckland o Wellington.
Segons s'anava despertant el món, es van unir manifestants a Tòquio, Hong Kong, Ciutat d'Ho Chi Minh, Seul, Lukla (Nepal) o Nova Delhi, amb actes que barrejaven la reivindicació amb la celebració del Dia de la Terra.
A Nova Delhi importants personalitats, des del primer ministre, Narendra Modi, fins a premis Nobel de la Pau com el dalái lama -exiliat a l'Índia- o Kailash Satyarthi, van remarcar ahir la necessitat de protegir la naturalesa per a les noves generacions.
La protesta es va anar estenent per Orient i va arribar a Europa amb un clar caràcter de reivindicació del coneixement científic.
A França una desena de ciutats van organitzar marxes emmarcades en el suport als seus col·legues d'Estats Units, «exposats al rebuig de la nova Administració de Donald Trump», van indicar els organitzadors.
També va haver-hi marxes a les principals ciutats de l'Estat espanyol, com Madrid, Barcelona, Sevilla, València o Bilbao- per exigir que la ciència estigui al centre de les decisions polítiques.
