Les associacions de la Gestació Subrogada i d'advocats de família, que consideren «urgent i necessària» l'aprovació d'una llei per regular aquesta pràctica. Reclamen una llei altruista, garantista, supervisada per un òrgan estatal i a la qual només es pugui acudir per problemes de fertilitat. Encara que no hi ha dades oficials, l'Associació per la Gestació Subrogada calcula que «cada any entren a Espanya més de mil nadons» fruit d'aquesta tècnica des de països on sí que està regulada. Mentrestant, els polítics segueixen sense definir-se.

El debat sobre la regulació de la gestació subrogada a Espanya ha estat reobert per la Xarxa Estatal contra el Lloguer de Ventres, una entitat de creació recent, integrada per més de quaranta organitzacions de dones i el col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), que rebutja aquesta tècnica per ser una «vulneració dels drets de la dona i el nen».

Els partits polítics segueixen sense definir les seves postures sobre aquest assumpte. El debat sobre la gestació subrogada, però, podria arribar al Congrés en breu, ja que Albert Rivera, president de Ciutadans, va prometre presentar una iniciativa per abordar-ne la regulació «en ser de justícia».

La legislació espanyola «només» es refereix a la gestació subrogada en la Llei del 2006 sobre Tècniques de Reproducció Assistida, «expressament per prohibir-la», indica la presidenta de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, María Dolores Lozano.

Lozano creu que la Llei és «totalment necessària» per evitar fraus, abusos, tràfic de persones i situacions perjudicials i garantir els drets de tots els implicats, principalment els dels menys afavorits, que per ella «són els menors». Alhora, la lletrada demanda una llei altruista, amb una compensació econòmica per les despeses que suposi l'embaràs i que impedeixi «situacions de poder com l'ús de dones amb necessitats econòmiques com a fàbriques de bebès».

Sobre la cobertura de la Llei, els col·lectius favorables tenen clar que ha de ser oberta a homosexuals i heterosexuals així com a famílies monoparentals. Tot i això, creuen necessari aplicar limitacions sobre la causa: només s'ha de poder utilitzar en casos d'infertilitat física o estructural, com és el cas d'una parella d'homes, aclareix González. A més, Paco López de l'associació Són els nostres fills dóna suport a la «supervisió» de tot el procés «des del primer minut» per un «òrgan estatal» per garantir el seu desenvolupament.

A l'espera que els polítics obrin aquest debat, la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), ha redactat una proposta de bases generals per a la seva regulació, sense pronunciar-se «ni a favor ni en contra. Simplement constatant una realitat». La SEF s'oposa a que hi hagi transacció econòmica amb la mare gestant i demana un Registre de Gestants, entre altres.

Què en diuen els partits?

En el terreny parlamentari, el PP va aprovar, al seu últim congrés, una esmena en la qual es comprometia a escoltar primer als experts en aquesta matèria abans de definir la seva posició.

El PSOE s'ha mostrat disposat a obrir un debat sobre aquest tema però en principi s'oposa a l'ús d'aquesta pràctica en considerar-la, segons les paraules de la secretària adjunta del grup parlamentari, Marisol López, «un eufemisme», ja que «en realitat el que vol dir és que algú ens faci un fill».

Podem neda entre dues aigües. La seva portaveu d'Igualtat, Sofia Castañón, s'inclina pel «debat a causa de la seva complexitat». Considera que es tracta «d'una banda de la lliure disposició del cos de les dones», i per una altra, «d'una situació d'explotació per la desigualtat de gènere que existeix».