El 58% dels alumnes en pràctiques a Espanya no percep cap remuneració, segons l'informe L'experiència dels becaris a la Unió Europea, publicat per la Comissió Europea, mentre que 7 de cada 10 reconeixen tenir una càrrega laboral equivalent a la dels treballadors amb contracte.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va recordar ahir aquestes dades després de la polèmica dels últims dies per la presència de nombrosos becaris que treballen sense cobrar a les cuines dels grans xefs a canvi d'adquirir coneixements i ampliar el seu currículum, alimentada pel xef Jordi Cruz, que va defensar que és un privilegi aprendre i treballar, encara sense cobrar, amb els grans cuiners.
Segons la professora del màster d'Ocupació i Mercat de Treball i dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Ana Gálvez, «només les ganes d'adquirir experiència i debutar en el mercat laboral compensen els handicaps d'un col·lectiu difícil de xifrar, ja que molts no estan donats d'alta a la Seguretat Social».
Segons la UOC, a Espanya es calcula que hi ha uns 70.000 becaris, que són els que reben algun tipus de remuneració, i es desconeix els que no estan adscrits a cap conveni.
Els sindicats i alguns experts reconeixen que la situació laboral d'alguns becaris ha empitjorat amb la crisi, ja que moltes empreses s'han aprofitat d'aquesta mà d'obra més barata. «Amb aquesta pràctica es destrueixen llocs de treball reals i es precaritza el mercat laboral», segons Ana Gálvez. Precisament, dilluns que ve, 8 de maig, se celebra del Dia Internacional del Becari.
Segons l'estudi de la CE, per a un 70% dels becaris la remuneració de la seva beca no és suficient per cobrir les seves despeses bàsics, encara que Aran creu que «els diners no són un element decisiu per a un jove que vol posar en pràctica els seus coneixements».
Segons un informe del Consell de la Joventut d'Espanya, el 86,5% assegura que la beca ha estat útil per trobar feina i el 87,9% diu que durant el període de pràctiques ha après coses útils.
Per a Gálvez, «el gran risc actual és que les beques es converteixin en una de les formes d'explotació del segle XXI». «Cal evitar ser un etern becari», adverteix l'experta, que reconeix que les pràctiques són «moltes vegades la primera porta d'entrada al mercat laboral».
Aran afegeix que, al marge dels beneficis fiscals, tenir becaris també aporta un valor afegit a les organitzacions o institucions que els acullen.
«Tenen coneixements digitals, una gran capacitat de trobar informació i recursos, són persones molt preparades acadèmicament i habitualment molt motivades», argumenta Aran. «L'altre gran benefici -apunta- és que l'empresari pot conèixer i descobrir nous talents en el lloc de treball, persones a les quals després pot acabar contractant».
Segons Aran, hi ha empreses que veuen en el becari un simple suport i li assignen tasques amb poc contingut d'aprenentatge (fer fotocòpies, per exemple), fins a altres que s'acullen a un conveni i no saben què fer amb el becari i no li presten l'atenció necessària o algunes que sí que tenen clares quines són les funcions del becari, dediquen hores a la seva formació i a l'adquisició de competències que el convertiran en un professional.
Una oportunitat d'aprendre
Seguint amb les reaccions, el president de la CEOE, Joan Rosell, va afirmar ahir que treballar un temps amb els que més saben, encara que sigui sense cobrar, és una oportunitat d'aprenentatge per als que comencen, als quals ha animat a no deixar passar. Així es va manifestar Rosell en la presentació del llibre blanc de la CEOE sobre el sistema de formació, al fil de la polèmica iniciada amb les declaracions del xef Jordi Cruz que va defensar que és un privilegi aprendre i treballar, encara sense cobrar, amb els grans cuiners.
Rosell va opinar sobre això que en moltes professions com en l'arquitectura, l'advocacia o l'alta cuina estar un temps determinat al costat dels que més saben, aporta un major aprenentatge que tota la Universitat. «Crec que és una gran oportunitat, no comencem a atacar tot, de totes les maneres i des de tots els llocs, perquè és una barbaritat», va subratllat Rosell, que, tot i això, ha afegit que «tot es pot regular» perquè aquestes circumstàncies no condueixin a abusos.
Complir amb els convenis
Per la seva banda, CCOO va assegurar ahir que els restaurants amb Estrella Michelin estan obligats a complir amb els convenis col·lectius del sector i amb la legislació laboral vigent i que, el contrari, origina competència deslleial i contractació fraudulenta de mà d'obra. En un comunicat, CCOO Serveis va explicar que en la legislació laboral per al sector de l'hostaleria «no existeix la categoria professional de becari».
El sindicat recorda que el que sí és possible és fer un contracte en pràctiques, de formació o aprenentatge o a temps parcial, tots ells remunerats i regulats pel conveni col·lectiu d'hostaleria i per l'acord laboral estatal del sector.
Denuncien Cruz a Treball
El sindicat Intersindical-CSC va presentar ahir una denúncia davant la Inspecció de Treball contra l'empresa Restaurant Abac SL, propietària del restaurant homònim, que comanda el cuiner Jordi Cruz. Fonts d'aquest sindicat van explicar que la denúncia s'ha presentat perquè la Inspecció determini si en aquest prestigiós restaurant de Barcelona, que té dues estrelles Michelin, els becaris exerceixen com a tals o bé ocupen un «lloc de treball estructural», cosa que seria «un frau de llei».
