Millor aquest concurs que Master Chef?

Són diferents. Master Chef em donaria més fama, però és com un xou. En canvi, aquest concurs forma part de l’aprenentatge, el premi és una beca impressionant, valorada en 21.000 euros.

Va cuinar «Turbot amb salsa Dieppoise amb ravioli d’espinacs i gambes». O sigui: peix amb pasta?

He, he, ho pot dir així, però no és tan senzill, vaig trigar més de tres hores a cuinar-ho.

I ara què? Se’l rifen els restaurants?

No, ara duc una temporada sense treballar, perquè m’estic centrant més en els estudis. Quan acabi el curs sí, de fet ja estic buscant feina per a aquest estiu.

Amb aquest premi a la vitrina, no li costarà gaire trobar-ne.

Qui sap, ja veurem com va.

Però vol treballar cobrant o de franc? Perquè es veu que els aprenents de cuiner han d’estar agraïts de treballar sense cobrar, així aprenen.

Amb 16 anys vaig estar amb aquestes condicions una temporada a Marbella. Bé, és dur, però és el que hi ha, forma part de l’aprenentatge d’un cuiner.

No veu polèmiques les declaracions de Jordi Cruz respecte que els becaris haurien de treballar de franc?

Jo crec que mentre et paguin l’estada i les dietes, està bé. S’ha fet així tota la vida. Home, no estaria malament, a més, cobrar part de les propines, però això ja depèn del restaurant.

Hi ha molt fantasma al món de la cuina?

Com a tot arreu, sempre n’hi ha algun de perdut (riu).

Ha menjat mai a El Celler de Can Roca?

No, però m’agradaria. També m’agradaria fer-hi un stage.

A casa cuina vostè?

Depèn del dia. Darrerament sí, però quan arribava de treballar, demanava si us plau que algú cuinés.

Quin és el seu plat preferit?

No tinc un plat en concret preferit, m’agraden en general els guisats del meu avi. Em poden, els seus guisats.

Recorda quan va decidir que volia ser cuiner?

Jo visc en una casa de dos pisos, i el meu avi viu a baix. Per tant, els primers records que tinc són arribar a casa, baixar de cotxe, i ja olorar el que el meu avi cuinava. Llavors jugava a endevinar què feia: avui està fent costelles de porc, avui pop... Amb el temps això em va anar agradant, dins meu em preguntava com es feia, anava preguntant a l’avi... En començar ESO ja tenia clar que el que m’agradava de debò era cuinar.

El seu primer mestre és l’avi?

El meu avi, per descomptat.

I com va venir a parar a Girona?

Em van dir que l’escola de cuina estava molt bé. I realment, n’estic encantat.