El nou cicle és en Trump a Amèrica, en Rajoy a Espanya i qui sap si la Le Pen a França? Millor el vell, doncs.
És un nou cicle interior, no extrapolable a cap país. Vaig decidir resumir en un títol les noves cançons producte de noves vivències. Viscudes en un piló de viatges que vaig fer.
Què aporta viatjar?
És mot gratificant. Si després es converteix en alguna cosa per la feina, doncs guai. Però sobretot per a la persona, és com sortir de la teva realitat i de la teva zona de confort per conèixer altres formes de pensar. El món està ple de persones i històries. Mola un piló, barrejar-se. Com més millor.
Tan bona música que ens aporta el mestissatge, i tanta por als immigrants que hi ha.
La veritat és que sí, jo flipo. Estem apoltronats, només volem seguretat. I la seguretat, des que naixem ja s´esfuma, perquè ja sabem que morirem. No sé què cony temem dels immigrants. El problema és que a vegades, si et vols sobreprotegir, ets tu qui fa mal a algú. A mi m´encanta conèixer gent, i m´és igual el seu color o la seva religió.
En què ha canviat, vostè?
No em foto tanta canya a mi mateixa, no soc tan perfeccionista. Sóc més disfrutona. No cal tanta tensió, per viure.
Cansá d´este mundo normal, canta. De debò?
Sí, semblem robots. Ens diuen a quina hora ens hem de llevar, a qui hem de votar i com ens hem de pentinar.
«Semblem robots. Ens diuen a quina hora ens hem de llevar, a qui hem de votar i com ens hem de pentinar»
En un recent concert li van demanar matrimoni. Per a quan, les noces?
Ha, ha, m´ho demanen molt, sobretot dones. Jo no sóc lesbiana, però em pixo de riure. Aquest que diu vostè era un nano. De puta mare, és un orgull.
Parlant de concerts, Déu n´hi do la que va muntar a Empúries a l´estiu.
Quina mala experiència. Fins ara no ho he explicat, però se´m va catalogar de borratxa quan només havia begut dos quintos, hores abans del concert.
«Tinc molt de respecte a la meva professió, mai pujaria borratxa a l'escenari»
Tampoc passaria res, dona.
Jo tinc molt de respecte a la meva professió, mai pujaria borratxa a l´escenari. Me´n vaig anar a fer anàlisis, espantada pel que m´havia passat, incloses dues hores d´amnèsia. El diagnòstic va ser que em van tirar burundanga a l´aigua
Hòstia, de debò?
De debò, és vostè la primera persona a qui ho dic, tret d´una amiga que hi era. Jo no vaig ser la culpable, vaig ser una víctima. Vaig flipar de l'agressivitat de les xarxes socials, em van dir de tot.
Quina experiència, realment.
Vaig estar dues setmanes amb seqüeles. El primer a qui vaig consultar va ser el meu oncòleg, en tenir antecedents de càncer em vaig espantar, volia descartar un tumor al cervell.
Tant per tant, millor burundanga.
Jo no sabia què era la burundanga, després em van explicar que és una droga que es fa servir per robar i per violar. Però no vaig sentir que ningú anés per mi, simplement vaig veure aigua abans de començar i ja no recordo res fins a l´hotel, que tenia por de dormir sola. I vull deixar clar que l´organització no hi té res a veure, vagi a saber com va arribar allà aquella ampolla.
