Troben restes dels primers humans del Neolític a la península

S'ha confirmat que eren intolerants a la lactosa, tenien la pell clara, els ulls marrons i el cabell fosc

10.05.2017 | 07:20

Una investigació conjunta de la Universitat de Barcelona i la Universitat Complutense de Madrid ha descobert les restes humanes de sis individus, pertanyents als primers pobladors del Neolític, al costat d'objectes domèstics i animals a Cova Bonica, a Vallirana (Baix Llobregat). A més, a partir d'un estudi previ sobre l'ADN de la dent d'una de les «dones del Neolític», els investigadors han confirmat dades que ja coneixien d'altres investigacions, com que eren «intolerants a la lactosa, tenien la pell clara, els ulls marrons i el cabell fosc».

Els primers ramaders i pagesos –entre els quals es trobarien les restes descobertes– van arribar fa 7.400 anys a la península ibèrica, segons ha informat la Universitat Complutense en un comunicat sobre els treballs que es van desenvolupar entre els anys 2008 i 2015, i els resultats dels quals s'han publicat a la revista Journal of Field Archaeology.

«La singularitat d'aquest jaciment és que han trobat restes humanes amb els seus objectes domèstics», va afirmar la investigadora del departament de Paleontologia de la UCM i del Centre Mixt UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans, Montserrat Sanz, qui va afegir que «això ens permet relacionar la cultura material amb unes pràctiques ramaderes d'aquesta població».

Els arqueòlegs han identificat 98 ossos humans que corresponen a un mínim de sis individus de diferents edats, des dels 3 fins als 35 anys, i d'almenys dues dones, segons el comunicat. Entre ells han aconseguit identificar dos adults (de 25 a 35 anys), un adolescent (de 12 a 13) i tres nens (de 9, 5 i menys de 3 anys), a través de restes de cranis, dents, costelles, cintures pèlviques i ossos de mans i peus.

«És rellevant que en menys de dos metres quadrats hàgim trobat tanta quantitat de restes humanes», va destacar Sanz, malgrat que no hagin descobert cap esquelet articulat.

Al costat de les restes humanes van aparèixer també vestigis d'animals –sobretot, cabres i ovelles– i ornaments, així com estris de pedra de sílex i vidre de roca i fragments de ceràmica «dels més antics documentats a la península ibèrica».


Ritus d'enterrament

Aquest descobriment «llança noves dades sobre com eren els ritus d'enterrament dels cadàvers» i es tracta de «la primera evidència d'inhumacions col·lectives», segons la nota del Vicerectorat de Transferència del Coneixement i Emprenedoria Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació de la UCM. «Observem que les pràctiques funeràries són molt heterogènies», va assegurar Sanz, encara que la investigadora va indicar que «sembla que el freqüent és trobar les restes no articulades al costat dels seus objectes domèstics», pel que considera que potser dipositaven els cossos sense enterrar a cavitats o fossin «enterraments remoguts».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema