Un grup de científics ha trobat l'evidència més antiga de vida terrestre, d'uns 3.480 milions d'anys d'antiguitat, en dipòsits d'aigües termals de Pilbara, al nord-oest d'Austràlia. El descobriment avança l'estadi de la presència de vida microbial a terra ferma del qual fins ara es tenia constància.

La prova més antiga fins ara havia estat trobada en uns dipòsits sud-africans rics en matèria orgànica d'entre 2.700 a 2.900 milions d'anys. «Hem ampliat el rècord de la vida a la part terrestre del globus en uns 600 milions d'anys», va dir la responsable de l'equip d'experts que va realitzar la investigació, Tara Djokic, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW).

La principal prova de l'estudi, publicat a la revista Nature Communication, són els estromatòlits, uns microorganismes que formen una mena d'estructura de capes rocosa, que la investigació va localitzar en els dipòsits de les aigües termals de la formació Dresser, a la remota zona de Pilbara. Els estromatòlits es coneixien des de finals de 1970 però es pensava que aquests formaven part d'un ambient marí amb baix nivell d'aigües fins que estudis posteriors els van associar a les superfícies volcàniques.

Va ser amb l'estudi de Djokic i el seu equip que es va determinar que aquests microbis antics formaven part de dipòsits d'aigües termals formats en terra, conclusió a la qual es va arribar després de detectar-hi la presència de Geiserita. Aquest mineral de textura porosa i ric en sílice es forma a una temperatura propera a l'ebullició i només es troba en aquest tipus de fonts d'aigües calentes.

L'antiguitat d'aquestes proves és superada per la de restes d'activitat microbiana detectats en antigues fumaroles hidrotermals a l'est de Canadà, formades fa uns 3.770 milions d'anys, i unes estructures geològiques en mars poc profunds de Groenlàndia ocasionades per colònies de microbis (estromatòlits ) fa uns 3.700 milions d'anys. En tots dos casos es tracta, però, de vestigis localitzats en fons marins.

Segons Djokic, la investigació pot tenir implicacions en el debat sobre l'origen de la vida i situar les deus d'aigües termals com a alternativa a la hipòtesi que la vida es va desenvolupar en els oceans i després es va adaptar a terra ferma.

«El principal punt és que es creia que la vida es va originar en els oceans i es va traslladar a la part terrestre molt després, però veiem que la vida en aquesta part de la terra va començar molt d'hora d'acord amb els registres geològics», va emfatitzar l'experta.