Les 18 tones d'escombraries que cobreixen la deshabitada illa de Henderson converteixen aquest remot territori britànic situat al Pacífic Sud en el que té més densitat de deixalles produïdes per humans del planeta. Xarxes i boies de pescar, cascs, encenedors, raspalls de dents i envasos de plàstic formen part del cúmul de deixalles, encara que la majoria són «objectes sense identificar dels quals alguns només mesuren un mil·límetre», va explicar a Efe Jennifer Lavers, de l'Institut de estudis Marins i Antàrtics de la Universitat de Tasmània.

Lavers va participar en l'estudi que l'ONG britànica RSPB va dur a terme a Henderson i que va constatar la presència de 671 restes d'escombraries per metre quadrat a l'illa, l'índex més elevat del globus, segons la revista científica Proceedings de la National Academy of Science.

En l'informe es va calcular a més que unes 3.570 deixalles arriben a les seves costes diàriament, tot i que les seves platges formen part de a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Residus del Japó, la Xina i els Estats Units, però també de Xile, Equador i Perú o de països més allunyats, com Alemanya, França, Espanya i Regne Unit, acaben en aquesta illa descoberta pel portuguès Pedro Fernandes de Queirós el 1606 i que forma part de l'arxipèlag britànic de Pitcairn. La distància no és un impediment per a l'arribada de deixalles: el territori, de 37 quilòmetres quadrats, es troba a més de 5.000 quilòmetres de distància de la massa continental més propera i només rep visites amb finalitats científiques cada cinc o deu anys.

Un problema que creixerà

Lavers va explicar per telèfon que una possible causa de l'elevada contaminació podria ser la seva proximitat al gir oceànic del Pacífic Sud, un sistema de corrent marí rotatiu que transportaria les deixalles d'altres nacions fins al lloc. L'experta va pronosticar que la contaminació a Henderson i al planeta s'agreujarà en el futur pel canvi climàtic i l'escalfament global i originarà «que moltes de les corrents que coneixem canviïn en la direcció, profunditat o velocitat».

Aquestes modificacions causaran canvis en l'acumulació del plàstic en els propers anys, «el que pot exposar als mateixos problemes a noves comunitats d'espècies d'altres llocs», va precisar Lavers, que insta els governs de tot el món a gestionar millor els seus residus.

Els científics calculen que més de 300 milions de tones de plàstic es van produir el 2014 a tot el món, mentre que a la dècada de 1950 la producció mundial no arribava als dos milions de tones. El plàstic que no és reciclat flota i té un període de vida bastant llarg, una situació que posa en perill les més de 200 espècies que habiten en els oceans, entre elles peixos, invertebrats, mamífers i aus. Les restes de plàstic representen un perill per a molts animals que s'enreden en elles o les ingereixen, a més que també poden acabar en les ribes de les platges formant barreres que impedeixen el pas de les tortugues marines.