Els virus poden presentar un «component social» com a mecanisme d'agregació per facilitar la seva propagació, segons un treball realitzat per investigadors de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de València. Amb aquesta investigació, es qüestiona la visió clàssica que les poblacions de virus consten de partícules que actuen independentment durant el procés d'infecció, sense cap tipus d'interacció entre si.
El treball desenvolupat per l'equip d'aquest centre mixt de la Universitat de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) demostra aquesta hipòtesi en el virus de l'estomatitis vesicular, segons un comunicat de la institució acadèmica. La investigació, publicada a Nature Microbiology, planteja un «component social» no descrit fins a la data en virus, que consisteix en el fet que aquests empren un mecanisme d'agregació per facilitar la seva propagació. A través de la seva anàlisi, José Manuel Cuevas, Maria Durán Moreno i Rafael Sanjuan han descrit que el virus de l'estomatitis vesicular -una malaltia d'origen viral que afecta les espècies bovina, equina i porcina, i és transmissible a l'ésser humà- pot emprar mecanismes d'agregació com a estratègia per facilitar la propagació.
Gran quantitat de virus animals estan embolicats en una bicapa lipídica presa de les membranes cel·lulars. Atès que les proteïnes s'uneixen a aquestes membranes per iniciar la infecció, el treball realitzat al laboratori de Rafael Sanjuán planteja que els virions lliures (partícules víriques morfològicament completes i infeccioses) també poden ser capaços d'interactuar extracel·lularment amb la membrana d'altres virions. «Les nostres troballes contrasten amb la percepció comunament acceptada de virions com propagadors passius i mostren la capacitat dels virus per establir unitats infeccioses col·lectives, fet que podria facilitar l'evolució de les interaccions entre virus», destaquen els investigadors.
