Les últimes excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera (l'Escala) han confirmat que el jaciment pertany al Neolític Mitjà: els experts calculen que les ruïnes daten de fa uns 6.500 anys. Segons la Generalitat, això converteix la zona en un testimoni «d'excepcional interès» per reconstruir els inicis del poblament en el terme municipal de l'Escala (Alt Empordà).

Els treballs van començar a la tardor del 2016 i han permès documentar-se més sobre la zona: s'ha trobat una estructura funerària del Neolític Mitjà i diverses tombes de cremació (del Bronze Final i de la primera edat de Ferro). Això fa rebaixar en més de 3.500 anys l'antiguitat de la presència humana al voltant del jaciment d'Empúries. Les conclusions han arribat després de fer les proves del carboni 14 a les descobertes que es van fer el mes d'abril passat.

Els arqueòlegs principalment han estat excavant en un gran «túmul», un monument funerari de grans dimensions. Allà hi han trobat unes peces de ceràmica de tipus «Montboló» -la foto petita. Aquestes urnes funeràries contenien diverses restes humanes cremades i s'ha determinat que corresponen al Neolític Mitjà.

Pel que fa a les troballes, corresponen a l'edat de Bronze Final (del 1600 al 1200 aC) i es tracta d'una estructura funerària complexa. La construcció està formada per un anell de pedres superior que envolta un segon túmul interior, també de pedra -la foto gran. A sota d'aquesta construcció s'ha descobert una estructura megalítica amb quatre inhumacions primàries i col·locades en posició fetal. Amb tots aquests resultats, els experts han pogut concloure que el sector de Vilanera era important com a espai funerari.

Les noves restes són les primeres mostres humanes de la zona de les quals es té constància, ja que daten aproximadament de l'any 4500 abans de Crist. Abans d'això, les restes més antigues eren del 3000 aC.

D'aquesta manera, les noves excavacions es converteixen en un testimoni bàsic per arribar a reconstruir la presència humana de la zona. Això també modifica els manuals d'història de l'assentament, on molts segles més tard es va desenvolupar la primera colònia grega i romana de la península Ibèrica: Empúries.

Tots aquests treballs han estat realitzats per professionals del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries amb l'ajuda d'alguns estudiants d'arqueologia de diverses universitats. A més, també s'ha comptat amb la col·laboració del propietari actual dels terrenys. Les feines van ser iniciades entre el Govern i l'Ajuntament de l'Escala. Aquell mateix any, la Conselleria de Cultura va declarar el pujol de Vilanera i l'àrea adjacent «Espai de Protecció Arqueològica» per la gran riquesa dels seus jaciments. Les primeres mostres arqueològiques es van trobar l'any 2000 amb unes obres.