Un grup d'arqueòlegs ha analitzat l'ús dels biocombustibles des del Paleolític en un volum especial de la revista Quaternary International, segons va informar ahir l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). El volum recull les principals aportacions de la sessió que amb el mateix títol es va celebrar en el marc del Congrés de la UISPP (Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques) al setembre del 2014, a Burgos.

Una de les responsables de l'edició és la investigadora de l'IPHES Ethel Allué, i s'inclou un article sobre l'Abric Romaní (Capellades, Anoia), un jaciment referent mundial per estudiar els neandertals. La publicació consta d'un total d'onze articles que analitzen el combustible des de diferents disciplines i s'estableixen aproximacions teòriques i metodològiques. La cronologia abraça fins a l'època romana per aprofundir en la rellevància del consum energètic des de l'organització social i econòmica dels grups humans al llarg de la història i la seva relació amb l'entorn natural.

L'estudi permet saber que utilitzaven diversos combustibles orgànics que denominaríem biocombustibles, com poden ser els excrements d'animals, la fusta o les restes de la producció agrícola. Un dels treballs se centra en l'ús de la llenya a les comunitats neandertals que van viure a l'Abric Romaní fa entre 40.000 i 60.000 anys. En aquest jaciment, les dades antracològiques (restes de carbó procedent de la llenya utilitzada com a combustible) demostra que se seleccionaven de forma sistemàtica branques de pi àlber, una espècie abundant a l'entorn més pròxim.