La manca de destresa a les mans, i no el seu nivell d'intel·ligència, va ser la responsable que els neandertals i altres homínids primitius tot just deixessin mostres artístiques ni fabriquessin micròlits (eines de pedra), segons una investigació publicada a Journal of Anthropolological Sciences.
El treball, realitzat per investigadors del Centre Mixt UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humà, de la Universitat Isabel I de Burgos i de Paleroama, conclou que els primers homes no estaven capacitats per realitzar treballs de motricitat fina perquè sis de les vuit posicions necessàries per fer treballs artesanals suposaven un gran estrès mecànic per a aquests homes.
La investigació, que ha recreat les extremitats d'aquests homínids a partir de troballes arqueològiques, ha comprovat que aquests primers homes tenien unes falanges més curtes i unes mans menys hàbils del necessari per fabricar petites eines de pedra.
«Les mans d'algun dels nostres ancestres o coetanis, com el neandertal, van ser tan semblants a les nostres que ningú havia sospitat que aquí podia trobar-se una diferència crucial», justifica Manuel Martín-Loeches, investigador del departament de Psicobiologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
No obstant això, basant-se en les troballes arqueològiques, els investigadors van fer una reconstrucció d'una mà neandertal i van determinar el grau d'esforç que suposava per a aquesta espècie la fabricació d'aquest tipus d'indústria.
Aquest tipus de tecnologia en pedra -coneguda com micròlits i d'entre un i tres centímetres- tot just figura en el registre fòssil abans de l'aparició de la nostra espècie però comença a ser abundant des de fa 40.000 anys, i sistemàtica fa uns 70.000 anys a Sud-àfrica.
Els científics van filmar les mans i braços de dos experts talladors de pedra amb diferents graus d'experiència mentre fabricaven micròlits, des de l'extracció de lascas d'un nucli fins al detall i retoc de les minúscules peces.
