Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla han aconseguit utilitzar un patró cerebral cognitiu d'un ratolí per activar una màquina, en concret la pantalla tàctil d'un iPad. Aquest avanç es pot aplicar en interfícies cervell-màquina perquè persones amb dificultats físiques puguin comunicar-se amb l'exterior.
Els investigadors han identificat un patró funcional de l'escorça prefrontal, associat a processos cognitius, i l'han utilitzat per activar la pantalla d'una pantalla d'iPad, segons els resultats del treball, que ahir va publicar la revista The Journal of Neuroscience.
Encara que l'ús de l'activitat neuronal cortical per a tasques de condicionament operant es realitza des de fa dècades, en aquest cas s'utilitza un dispositiu patentat pels autors. Segons ha informat la UAB en un comunicat, es tracta d'un dispositiu que permet l'activació de qualsevol instrument de l'entorn a partir de senyals elèctrics cerebrals específics seleccionats a voluntat.
En aquesta investigació, els científics van treballar amb senyals cerebrals elèctrics que permeten activar la presentació d'estímuls a la pantalla tàctil d'un iPad. Els animals experimentals havien de tocar aquests estímuls presentats en l'iPad per obtenir una recompensa i fer, d'aquesta manera, correctament la seva tasca.
Un dels resultats de la investigació és que les rates van aprendre a augmentar la freqüència del patró d'activitat neuronal seleccionat al llarg de les successives sessions experimentals, amb la finalitat d'obtenir la recompensa.
Els autors del treball han demostrat també que el patró seleccionat està relacionat amb processos cognitius i no amb activitats motores o comportamentals, cosa que significa un important avanç en el disseny d'interfícies cervell-màquina.
Un altre resultat d'interès és que el patró cerebral seleccionat no modifica les seves propietats funcionals després de ser usat com a activador d'un aprenentatge associatiu, és a dir, l'escorça prefrontal (una àrea cerebral particularment relacionada amb processos i estats mentals) té la capacitat de produir un patró oscil·latori que les rates poden generar per controlar el seu entorn.
Segons els investigadors, Samuel Hernández-González, Agnès Gruart i José María Delgado-García, de la Divisió de Neurociències de la Universitat Pablo de Olavide, i Celia Andreu-Sánchez i Miguel Ángel Martín-Pascual, del grup Neuro-com de la UAB, «les conclusions d'aquest treball serveixen per avançar a l'àrea, cada vegada més real, de les interaccions entre els cervells i les màquines».
