«Si la televisió fos un col·legi, Carmen de Mairena seria un cas de bullying». Així ho creu la il·lustradora i dissenyadora gràfica Carlota Juncosa, que ha convertit un dels transvestits més famosos d'Espanya, amb les seves perruques cardades i llavis d'infinita silicona, en un llibre autobiogràfic.
Carmen de Mairena, abans Miguel Brau, és una velleta de 84 anys que finalment, després de moltes penúries, està cuidada per la seva família en una residència de Barcelona, però és també el símbol de tota una època, un personatge de «Pink Flamingos», de John Waters, amb una vida sòrdida i dura.
Mairena va lluitar per ser dona en la Barcelona dels 50, va estar diverses vegades a la presó -«ser maricon anava contra Franco», diu-, i d'on va sortir amb tota la cara plena de grans perquè «un marieta de la presó em va depilar la cara i se'm va infectar. Llavors ja no podia fer gales d'artista», explica en el llibre aquest popular personatge, convertit ara en un dibuix d'una dona o home en bata, sense perruca, amb quatre pèls i amb diàlegs tancats en entrepans.
Una biografia que recorre tota la seva vida, abans i després d'injectar-se silicona, prostituir-se, fer una pel·lícula amb Javier Cárdenas, convertir-se en una de les estrelles de Crónicas marcianas, ser una freak de la tele o fer gestos de complicitat a la política.
Contradiccions del personatge
L'obra, amb gust agredolç, que reflecteix les contradiccions d'aquest personatge, d'aquesta dona de barri i del carrer i d'aquest país, publicada per Blackie Books amb el títol Carmen de Mairena, una biografia, que inclou, a més, un pròleg de Javier Pérez de Andújar, qui escriu que «d'alguna manera Carmen de Mairena és la nostra estàtua de la Llibertat, és a dir, un símbol que no tenim».
El llibre és fruit de més d'un any de xerrades i trobades entre l'artista Carlota Juncosa i Mairena, un transsexual que mai es va treure el penis i «que es creia que era lliure, però qui, per l'educació que la va modelar en plena dictadura, avui no veu bé, per exemple, que dues persones del mateix sexe manifestin el seu amor lliurement pel carrer», assegura.
Juncosa explica que Mairena «està inserida en l'imaginari, molt relacionada amb coses negatives, però es va atrevir a molt en moltes coses, a nivell físic i més enllà dels convencionalismes. És com una bandera de la llibertat d'expressió», recalca. «Va ser una víctima de la televisió -reconeix. La veia a Crónicas marcianas mentre estudiava a casa, i em feia gràcia i ara, després de conèixer-la, comprenc tot el que han abusat d'ella», afegeix.
El llibre reflecteix les trobades i les entrevistes de Juncosa amb Mairena al seu pis ple d'escombraries, les seves penúries; relata com l'han estafat els amics i han abusat d'ella, i fins i tot com l'autora va sortir una vegada de la casa de Mairena tacada de pipí.
Un recorregut per la vida d'Espanya i de Mairena, una dona plena de blaus, construïda al marge i descrita en el llibre amb uns dibuixos i il·lustracions aparentment suaus i ingenus, però que posen el lector davant d'un mirall perquè el riure sigui bastant més amarg.
