Un estudi dut a terme per arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) a coves de França i Itàlia ha conclòs que els homes prehistòrics elegien les parets i les coves amb millor eco per dibuixar les seves pintures rupestres. La investigació, publicada a Journal of Archaeological Science, ha estudiat com les poblacions neolítiques dels jaciments de Baume Brune (Valclusa, França) i de la vall d'Ividoro (Apúlia, Itàlia) tenien en compte les propietats acústiques, concretament l'eco, a l'hora d'elegir quins llocs decorarien amb pintures rupestres.

«Els resultats obtinguts mostren com les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so», explica una de les investigadores, Margarita Díaz Andreu, professora d'investigació de Prehistòria i Arqueologia del Departament d'Història i Arqueologia de la UB.

Díaz Andreu ha estudiat l'escull rocallós de Baume Brune i la gola de la vall de Ividoro, dues zones amb nombrosos abrics formats a les roques, encara que només alguns presenten art rupestre.

Els investigadors han constatat que els abrics amb millor eco són els que tenen més pintures i on aquestes són més representatives. «Això significa que hi ha una forta probabilitat que les poblacions neolítiques utilitzessin l'ecolocalització per seleccionar els abrics on representarien les pintures rupestres», afirmen els investigadors.