Les esferificacions i la influència japonesa del Bulli conflueixen en l'obra de teatre El tigre de Yuzu, que es va presentar ahir al Mercat de les Flors dins del Festival Grec de Barcelona i que evoca la història de la trobada entre Ferran Adrià i el xef del restaurant japonès Mibu. Aquesta trobada crucial entre dos mestres el 2002 es narra en l'obra de manera multidisciplinària amb la companyia Kaiseki Teatre, que agafa el seu nom del tipus de cuina que s'elabora en el Mibu i que està formada per actors orientals i occidentals que parlen en escena en català, castellà, japonès, anglès, danès i italià.

Roger Zanuy, productor de l'obra i que interpreta al desaparegut Juli Soler, va remarcat que aquella trobada entre Adrià i Hiroyoshi Ishida, l'ànima amb la seva dona Tomiko, d'un minúscul restaurant al centre de Tòquio, que mantenia la flama de la cuina tradicional kaiseki, «en el punt cromàtic contrari del Bulli». El Mibu fa «una cuina molt senzilla, però amb un relat que parla de llegendes i de la història del Japó», va explicar Zanuy.

Kaiseki Teatre explica la doble trobada entre els dos cuiners, primer al Japó i posteriorment al Bulli de Roses, on el cuiner de Tòquio va traslladar durant una setmana literalment el seu restaurant, incloses taules, cadires, olles i decoració. Zanuy va dir que l'interès de l'obra se centra en «el diàleg, la trobada com a espurna, el diàleg entre dues persones, entre dues cultures, entre present i futur, entre el Japó i el Mediterrani».

El director del muntatge, Roger Julià, va resumir que «l'obra no va sobre la cuina, que és només el lloc, l'espai físic, sinó sobre la recerca de la felicitat». En la presentació de l'obra, que va tenir lloc al restaurant de tapes Tickets, d'Albert Adrià, Ferran Adrià ha dit que «tenim una imatge lleugera del teatre des de fora, segurament com passa amb la cuina».

Per la seva banda, Ishida va recordar aquella trobada com «un moment inoblidable», en què va poder conèixer «una personalitat amable, generosa». El xef japonès es va quedar sorprès pel que feia Adrià i El Bulli, «cosa que no havia vist en la cuina japonesa» i va concloure: «allà vaig veure un somni, una fantasia, i em va marcar fins al punt que va ser un punt d'inflexió en la meva cuina».

La cuina japonesa tradicional, va dir Ishida, té «moltes regles i un marc molt rígid» i això no li permetia evolucionar, i gràcies a la trobada amb Ferran Adrià vaig poder sortir d'aquestes limitacions.