Noves anàlisis de l'ADN mitocondrial (el que procedeix de la mare) han permès trobar noves pistes sobre la relació entre els neandertals i els humans moderns, que es van creuar a Europa fa entre 470.000 i 220.000 anys, molt més tard del que es creia fins ara. Són els resultats de l'anàlisi del fèmur d'un individu neandertal trobat a la serralada muntanyosa de Swabian Jura, també coneguda com els Alps de Swabian i situada al sud-oest de l'actual Alemanya.

Això vol dir, expliquen els experts, que aquest encreuament entre espècies podria haver-se produït fa entre 220.000 i 470.000 anys. Fins ara, les anàlisis de l'ADN nuclear (heretat del pare i mare) de neandertals i humans moderns estimaven que la separació entre aquests dos grups va tenir lloc fa entre 765.000 i 550.000 anys.

No obstant això, l'anàlisi de l'ADN mitocondrial estableix una línia diferent ja que demostra que els primers neandertals europeus van rebre una contribució genètica d'homínids propers als humans moderns procedents del continent africà molt més tard del que es creia.

La investigació, desenvolupada per l'Institut Max Planck i la universitat de Tübingen, tots dos a Alemanya, i que es publica a la revista Nature Communications, ofereix una cronologia diferent en la complicada relació entre els neandertals i els humans moderns.

Els autors consideren que va existir una migració des d'Àfrica d'un llinatge d'homínids més proper als humans moderns, la qual va tenir lloc després que els avantpassats dels neandertals ja s'haguessin assentat a Europa. Aquests homínids africans es van barrejar amb aquells neandertals primitius i els van deixar la seva empremta genètica, que va passar a la població europea.

Així mateix, aquest nou estudi indica que l'ADN mitocondrial dels neandertals és més semblant al dels humans moderns, el que apunta que tots dos tenen un avantpassat comú més recent, més encara que els parents nuclears propers d'aquells, els denisovans. No obstant això, es necessitaran més evidències per poder validar aquest escenari i definir els límits temporals d'aquest encreuament genètic.

«L'os, que presenta signes d'haver estat rosegat per un carnívor gran, aporta dades genètiques mitocondrials que constaten que pertany a un neandertal», diu en referència a l'esmentat fèmur el responsable d'aquest estudi, Cosimo Posth, de l'Institut Max Planck.