En els últims anys, el catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politécnica de Catalunya, Claudi Alsina, s'ha especialitzat en la publicació de llibres de divulgació per entendre i valorar la importància dels números. Aquest 2017, Alsina ha publicat Todo está en los números (Ed.Ariel), però anterioriment ja havia escrit sobre aquest àmbit a Mateschef, Asesinos de matemáticos o El club de la hipotenusa.
El primer número que aprenem els humans és el 2 i no l'1, el 6 és el dels jueus, fem servir 17 músculs per somriure i 40 per mostrar empipament, hi ha 64 posicions erótiques al Kamasutra..., els números «ens envolten per totes bandes i són la base del nostre progrès», explica Claudi Alsina.
Tot i això, l'autor reconeix que a Espanya encara «existeix certa antipatia cap als números, i això té a veure amb l'aprenentatge». Segons l'autor, quan els nens arriben a la guarderia «estan oberts a tot i accedeixen al tema sense prejudicis». De fet, apunta, «no hi ha cap condicionant genètic a favor o en contra».
La qüestió, explica Alsina, és «mantenir l'interès amb professors que et sapiguen explicar bé les matemàtiques, perquè qui t'ensenya alguna cosa influeix en la visió que tens d'aquesta cosa».
En aquest sentit, Alsina afirma que «qualsevol persona hauria d'estar agraida als números» ja siguin els que apareixen al seu telèfon, a l'ascensor de casa, a la targeta de crèdit o fins i tot als seus sentiments.
Segons Alsina, els números es poden dividir en dos grups, «els que tenen prestigi i són apreciats per la gent per apareixer en documents bàsics de la cultura universal, com la Biblia» i els que «presenten aplicacions sorprenents».
Al primer bloc hi figuren números com l'1, el 4, el 7, o el 12, sent aquest últim especialment important com a unitat de mesura temporal. «Totes les mesures han evolucionat al llarg de la història menys la temporal», apunta Alsina.
Al segon bloc hi han xifres com el número Pi o el número real «el més emblemàtic de la tribu dels irracionals», el número E o d'Euler, utilitzat en la ciència forense, o el 3/4 que s'utilitza en models d'ecologia però també al compàs del vals o a la mesura de les ampolles de vi.
«Ningú té clar perquè el número 13 té mala fama, potser pels comensals del Sant Sopar, potser per la Mort a la carta 13 del Tarot...» contesta Alsina en ser preguntat pels números supersticiosos.
En canvi, a Àsia, explica, «el número de la mala sort és el 4, perquè en japonès la paraula que el defineix sona de manera semblant a la paraula mort». Pel que fa la sort, a Occident no hi ha un número definit «tot i que els que tenen més fans són el 7 i el 3».
Els números s'aspliquen al romanticisme, a les catàstrofes, «i fins i tot a Hollywood», on existeixen pel·lícules amb títols que conentenen númeors sencers entre l'1 i el 117... excepte el 85.
