Ripoll celebra el 64è aplec de la sardana

Demà, a les 6 de la tarda, a la plaça de la Llibertat, ballada amb sardanes de 7 tirades i amb la cobla Marinada i diumenge, l'Aplec al passeig Ragull, el matí a les 10 h i a la tarda a les 16 h, amb la participació musical de les cobles: Bellpuig, cobla, Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. En aquest Aplec es retrà un homenatge al compositor Xavier Forcada i Carreras (Barcelona 1943), del qual se l'hi estrena Entre el Ter i el Freser, també hi haurà una altre estrena: Sardanes al passeig Ragull del compositor gironí, Josep Antoni López Alvàrez.

ha mort amadeu

cuadrado

A l'edat de 83 anys, ens ha deixat el músic i compositor Amadeu Cuadrado i Alguacil. Encara molts el tenim present amb el seu fiscorn interpretant les sardanes o dirigint la coral. Havia nascut a Calonge, el 12 d'octubre 1937, i diumenge passat, dia 9 ens va deixar. Persona oberta, sincera, amable, un bon amic.

Va començar a estudiar música amb mossèn Lluís Guillaumes i continuà la seva formació amb Eduard Castelló. Aprengué a tocar el violí i el fiscorn. L'any 1950 començà a ajudar Santiago Bañeras en la direcció de la coral "El Progrés". El 1951 es professionalitzà com a instrumentista de violí, fiscorn i bateria a l'Orquestra Palamós, i posteriorment tocà en les cobles La Principal de Llagostera, La Principal de Palamós, els anys 50 i 60. En desfer-se aquesta darrera fundà amb altres músics la Cobla-Orquestra Empordà (de 1962 a 1964). Tocà en la Víctors de Sant Feliu de Guíxols i en la Primavera de Palafrugell del mestre Sirés. Va ser membre fundador de la cobla Baix Empordà (1964), on tocava el fiscorn, i va passar a ser-ne director el 1999; el febrer de 2010 plegà com a instrumentista.

Des de 1987 dirigí la coral El Progrés de Palamós, una institució més que centenària (fundada el 1897) i que ha estat dirigida pels músics palamosins o vinculats a la població. Anteriorment dirigia les corals Arrels Noves i l'Harmonia Antoniense de Sant Antoni de Calonge, i des de 1999 també dirigí la coral L'Amistat de Calonge. A més de músic feia de pintor i tenia per afició la confecció de mots d'encreuats, en molts d'ells emprava paraules de caire musical o sardanista (més de 300 publicats a la revista Proa), i darrerament també els feia per la revista SOM.

Aplec Internacional

El passat divendres 30 de juny, dissabte, 1 i diumenge, 2 de juliol, Ostrava ha acollit el nou format

d'Aplec Internacional, en el marc de l'Street festival del «Colors of Ostrava». A l'esdeveniment s'hi ha anunciat que la propera edició serà a Washington, als EUA. I segons ha comunicat Adifolk, entitat organitzadora de l'Aplec, l'ambaixada espanyola a la República Txeca va efectuar pressions perquè l'esdeveniment no es celebrés. Després de la celebració oficial de l'Aplec, el president d'Adifolk, Joan Gómez, ha declarat a Catalunya Ràdio que l'ambaixada espanyola a la República Txeca no volia que se celebrés l'Aplec i que la recepció oficial a l'Ajuntament es fes en castellà. D'altra banda, Joan Gómez ha remarcat que l'Ajuntament d'Ostrava ha sabut «estar per sobre i solucionar aquest entrebanc i la ciutat s'ha lliurat a nosaltres».

L'any vinent l'Aplec tindrà lloc a Washington i s'emmarcarà en l'Smithsonian Folklife Festival, un dels festivals folklòrics i de cultura popular i tradicional més gran que hi ha als EUA. És un gran focus d'atenció mundial sobre la cultura folklòrica, de manera que és una molt bona oportunitat per mostrar la tradició i la identitat catalana. Cada any s'organitza al voltant del 4 de juliol i duran unes 2 setmanes, amb més d'1 milió de visitants. El passat 2016 va acollir, enter altres temes, la cultura basca. És gratuït i la 1a edició va ser l'any 1967.

Capital de la Sardana

La Confederació Sardanista de Catalunya ha remès les bases per iniciar la presentació de candidatures per a esdevenir Capital de la Sardana 2019. Qualsevol població pot aspirar a aquesta designació, que aquest 2017 ostenta Figueres i que l'any que ho ve serà Montblanc. El termini de presentació de candidatures finalitzarà el diumenge 22 d'octubre d'enguany.

Es poden sol·licitar les bases per aspirar a ser Capital de la Sardana i consultar tots els seus punts, o enviar la proposta per ser-ho, a la secretaria de la Confederació Sardanista de Catalunya. Cal fer-ho a través del correu electrònic i nfo@conf.sardanista.cat.

Si una població és escollida Capital de la Sardana, cal crear un Comitè Organitzador «que sigui capaç d'assumir i responsabilitzar-se del desenvolupament dels actes de la capitalitat de la sardana durant tot l'any». L'han d'integrar «totes les entitats implicades, inclosa la Corporació Municipal». La proclamació de la Capital de la Sardana i els seus actes corresponents se celebra habitualment «el 3r dissabte de març de cada any».

Aquest esdeveniment de proclamació és un dels actes bàsics del projecte Capital de la Sardana.

Els altres són el lliurament dels Premis Capital de la Sardana, que se celebra al novembre; la presentació de la Guia Sardanista, organitzada al desembre; la Festa Anual de les colles de sardana esportiva, prevista pel febrer-març; la Trobada sardanista d'equipaments cívics, al maig-juny i la Trobada d'escoles de cobla, al juny. A part d'aquestes activitats, la població Capital de la Sardana pot desenvolupar un programa amb d'altres propostes com ballades, concerts, aplecs, concursos, exposicions, xerrades, debats, cursets i qualsevol altre que pugui conceptualitzar i estigui vinculat amb el món de la sardana i la cobla. També hi ha d'haver un esdeveniment oficial de cloenda de la Capitalitat, que permeti passar el testimoni a la població següent.