L'investigador mallorquí de l'Institut Pasteur de París i director científic del Centre Nacional d'Investigació Científica (CNRS) de França, Luis Quintana-Murci, va explicar ahir que la selecció natural no és «un camí de roses» i va apuntar que el preu a pagar són l'augment de casos de celiaquia i de diabetis.
L'investigador de l'Institut Pasteur va participar ahir al congrés B·Debat sobre genètica humana, organitzat conjuntament entre Biocat i l'Obra Social La Caixa a Barcelona, on va oferir una xerrada sobre l'adaptació humana als patògens al llarg de la història.
Segons l'investigador, les mateixes variacions genètiques que ens han protegit segles enrere d'algunes infeccions bacterianes són les que ara s'han «tornat en contra de nosaltres» i ens fan més vulnerables a malalties autoimmunes com la celiaquia, el lupus o determinats tipus de diabetis.
Quintana-Murci va assegurar que amb el temps el nostre sistema immunitari s'ha tornat molt més «combatiu», cosa que contrasta amb l'època actual, quan l'espècie humana ha de fer front a una pressió patològica menor gràcies als avenços mèdics com els antibiòtics i les vacunes.
Per aquest motiu, les mutacions del nostre organisme que es van produir fa segles per protegir-nos d'epidèmies que ja no ens afecten -com la pesta o el còlera- ara poden desencadenar altres patologies, com l'anèmia.
El director del CNRS francès va recordar que durant milers d'anys, els humans han hagut d'adaptar-se a diferents climes, recursos nutricionals i patògens, i va assegurar que la seva feina consisteix a estudiar com aquestes adaptacions genètiques van permetre a les passades generacions sobreviure a les malalties de l'època.
«Disseccionar el que va passar en el passat ens serveix per poder entendre el present i conèixer la nostra relació amb els patògens i les malalties infeccioses», va concloure l'investigador mallorquí.
D'altra banda, la professora de la Universitat de Chicago Anna Di Rienzo, que també va participar al congrés B-Debat, va desgranar l'adaptació genètica de les poblacions que viuen en altes latituds.
Concretament, Di Rienzo es va centrar en el grup que ha estudiat, uns tibetans i xerpes nepalesos que viuen amb fins a un 60% menys d'oxigen del que hi ha en latituds inferiors.
La investigadora va descobrir que tots ells tenien uns nivells d'hemoglobina baixos i també va trobar que les dones que tenien nivells més baixos dins del grup gaudien de millors índexs reproductius, amb embarassos molt més exitosos que les que tenien aquests indicadors més alts.
