Mossèn Joan Batlles Alerm complirà cent anys aquest diumenge. Des de fa temps, s'ha convertit en un personatge de referència de l'Església de Barcelona i de l'Església catalana.
Mossèn Batlles va néixer a La Garriga el 23 de juliol de 1917. Després de tornar al seminari l'any 1939, va haver de descobrir l'església d'abans, aquella que no era perseguida pels uns i després silenciada pels altres. A més, va tenir un pes important en la unió pastoral de l'Església catalana, per l'encert en implicar les vuit diòcesis catalanes des del primer dia en la fundació del CEP. Així mateix, va interferir en el disseny jurídic perquè el Centre fos «de facto i de iure», un organisme de la Tarraconense que es correspongués amb el plantejament de Catalunya com a «unitat pastoral» i un instrument en mans de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Avenç per l'època
Quan era superior i professor del Seminari va pronunciar la Lliçó Inaugural del curs amb el títol: «Realismo apostólico y acción católica», en la qual es troba tot el seu pensament pastoral, i que va demostrar l'avenç per la seva època. Batlles va ser amic i col·laborador de tota l'agrupació de capellans, associats per afinitats ideals i pastorals. Va arrivar a ser un especialista en els temes dels Consells presbiteral i pastoral, per aquest motiu va realitzar la seva aportació a la «Miscel·lània en honor del Cardenal Jubany».
Per aquestes raons, Albert Manent li va fer un retrat en els 50: «Baix d'estatura, cap rodó, cabells mig blancs i esclarissats, ulls de mostela, gesticulador vibrant, orador que arrossegava masses sense tòpics, apòstol ardent, formidable organitzador, enèrgic i amb una dosi refinada d'ironia. Semblava una mena de follet que manegava tot i es feia escàpol de les dificultats amb la tenacitat en el treball i el joc de la imaginació.»
