Cada espanyol consumeix una mitjana de 34 peces cada l'any i rebutja en el mateix període entre 12 i 14 quilos de roba, la major part de la qual és comercialitzada en el mercat de segona mà, segons un informe de l'Associació Ibèrica de Reciclatge Tèxtil (Asirtex).

Durant el període 2007-2015 va baixar la despesa per llar en el sector però es va mantenir el nombre de peces consumides, el que certifica un creixent consum gràcies a la tendència companyia de baix cost (preus baixos), a costa de la qualitat del producte.Això genera un doble risc ecològic ja que "estem creant hàbits inadequats a afavorir un hiperconsum innecessari i, a més, la roba barata es fabrica amb una matèria primera cada vegada pitjor, que dificulta i fins i tot impedeix el seu reciclatge", ha explicat el president de Asirtex, Pedro Andrés Oliver.

De les peces descartades, entre 1,5 i 2,5 quilos per persona/any acaben directament a l'abocador i només un 20% es pot reciclar com a farciment de matalassos, aïllaments tèrmics, envans aïllants o draps. "El sector produeix unes 100.000 milions de peces anuals al món, de les quals alguna empresa espanyola genera 1.000 milions" el que "acabarà ofegant al consumidor".

La seva conclusió és que "en aquest moment la indústria tèxtil és una de les més contaminants del món" i "tot apunta que el futur passarà per les incineradores" malgrat que l'informe recorda que el compromís d'Espanya amb la UE és reciclar 490 milions de quilos de roba anuals el 2020. Davant les dificultats del reciclatge, queda l'opció del mercat de segona mà "on acaba gairebé tota la roba que no va a abocador, perquè no hi ha donacions reals: al final, fins a la roba que es dóna gratis per als pobres acaba convertida en negoci ".

Als anys 80 del segle passat la roba usada es destinava "prioritàriament a familiars, amics o veïns necessitats", en els 90 "van cobrar força els vincles comunitaris com les parròquies" i al segle XXI "s'ha imposat l'anonimat especialment a través de contenidors en via pública ". Aquests contenidors propicien la comercialització i també l'exportació que el 2016 va ser de 39,5 milions de quilos, venuts principalment a Togo (5,7 milions), Índia (4,1) i Emirats Àrabs (4), que serveixen com redistribuïdors a altres països del seu entorn. "La tendència és treure fora cada vegada més roba, el que incrementa els riscos ecològics", adverteix el president de Asirtex, que assenyala com a principals CC.AA. exportadores: Catalunya (8,8 milions de quilos), País Basc (4, 6) i Andalusia (3).

Tot i que "els drapaires som els primers recicladors", Oliver ha revelat que les empreses privades només comercialitzen el 29,8% de la roba usada, mentre que el 57,5% està en mans d'empreses d'inserció sociolaboral i el 12,7% , d'organitzacions socials, i la resta sota control d'iniciatives il·legals.

Joan Carles Aranda, secretari d'Asirtex, ha afegit que "és urgent desenvolupar un marc regulador en recollida de roba i crear un SIG (Sistema Integrat de Gestió) del fabricant ..., tant de bo tinguéssim un Ecoembes del drap!", Ja que l'actual legislació "no és clara i s'interpreta lliurement". Això dificulta la traçabilitat i produeix "grans" llacunes d'informació, ja que "el que era tradicionalment una activitat empresarial s'ha convertit en una altra social, que políticament té millor venda".

El nombre de contenidors ha crescut des de 8.500 el 2007 a 20.700 el 2015, però la seva gestió és "desordenada, perquè cada ajuntament fa servir un criteri diferent, sovint recaptatori". Com a exemple, ha explicat que "a Vall d'Uxó o Tabernes Blanques només s'autoritza instal·lar contenidors a centres especials d'ocupació o empreses d'inserció social mentre a Alcalá de Henares l'únic criteri de selecció és el cànon més alt per a l'Ajuntament".