L'actriu i directora Jeanne Moreau, considerada la gran dama del cinema francès, va morir ahir als 89 anys d'edat.
La intèrpret, que es va posar sota les ordres dels directors més grans de la cinematografia francesa, com François Truffaut, Louis Malle o André Téchiné, va ser trobada sense vida ahir dins el seu domicili parisenc per la seva senyora de la neteja.
Moreau, «la millor actriu del món», segons Orson Welles, i la primera dona acadèmica de Belles Arts en la història de França, va ser abanderada de la Nouvelle Vague i musa de directors com Luis Buñuel, amb qui va treballar a Le journal d'une femme de chambre ( Diari d'una cambrera).
«Aquesta tristesa no acabarà mai, però l'alegria de recordar-la sempre estarà amb nosaltres», va dir ahir a Twitter l'organisme encarregat de la promoció del cinema francès a l'estranger, Unifrance.
La protagonista de Jules et Jim (1962) i de La mariée était en noir ( La núvia vestia de negre) (1967), de Truffaut, compta amb una àmplia trajectòria on destaquen també La notte ( La nit) (1962), d'Antonioni, o Moderato Cantabile (1960), de Peter Brook, que li va valer el premi a la millor interpretació femenina a Cannes.
A aquest premi cal sumar-hi distincions com el César a la millor interpretació el 1992 per La vieille qui marchait dans la mer, de Laurent Heynemaann, un César d'Honor el 1995 i el Super Cesar d'Honor el 2008.
Nascuda el 23 de gener de 1928, de pare francès i mare britànica, va debutar en el teatre el 1947 amb La terrasse de midi, presentada al el Festival d'Avinyó.
Entre els seus últims treballs com a actriu s'hi troben la comèdia Le talent de mes amis (2015), d'Alex Lutz, o Une estonienne à Paris (2012), d'Ilmar Raag.
A la televisió, el seu rostre es va poder veure en cinc episodis d' ER, on va encarnar una astrofísica, o en la minisèrie Les misérables.
Actriu políglota i internacional, que va destacar també com a cantant, va ser presidenta del jurat de Cannes en 1975 i 1995, i va presidir també el jurat de la Secció Oficial del 54 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, el 2006, i deixa una trajectòria cinematogràfica composta per més d'un centenar de films.
«Amb ella desapareix una artista que va encarnar el cinema en la seva complexitat, la seva memòria, la seva exigència», va assenyalar ahir la Presidència francesa, que la va recordar com una dona rebel contra «l'ordre establert i la rutina».
La també escenògrafa, directora de pel·lícules com Lumière (1976), va estar casada amb Jean-Louis Richard, pare del seu fill Jérôme, i posteriorment amb William Friedkin, als quals se sumen nombroses relacions sentimentals.
«He seduït molts homes. Sempre em vaig inclinar per homes amb talent. No vaig tenir amants per tenir-los», va arribar a dir.
Després de la seva mort, diverses personalitats, com Jean-Claude Juncker, van lamentar la pèrdua de l'actriu. El president de la Comissió Europea va recordar Moreau com una «gran dama del cinema francès i europeu el talent i la bellesa de la qual va tocar molts cors» i va afirmar que l'actriu «sempre ha reflectit els valors de l'Unió Europea, com l'amor per la llibertat». Abans d'acabar, Jucnker va afegir que l'actriu «continuarà encantant tots els públics fins i tot després de la seva desaparició».
