efe madrid
n L'edició genètica o la possibilitat de modificar el genoma d'un organisme ha revolucionat la recerca bàsica en els últims anys, explica el científic Lluís Montoliu, per qui el futur d'aquestes tècniques no està en aplicar-les en embrions sinó en adults amb diverses malalties.
«Abans de pensar a modificar embrions, amb els riscos que comporta, hem d'investigar i desenvolupar tractaments d'edició genètica que puguin ser útils per als pacients d'avui dia», assenyala aquest investigador del Centre Nacional de Biotecnologia i membre del Comitè d'Ètica del Consell Superior de Recerques Científiques.
Per a Montoliu, el futur de l'edició genètica està en la teràpia gènica somàtica, una estratègia que si bé encara està en fase de recerca, ha fet en els últims anys passos importants: el seu objectiu és introduir material genètic específic en cèl·lules -no embrionàries- per reparar gens danyats i combatre malalties.
Per exemple, ja s'ha aconseguit amb teràpia genètica -basada en les tècniques d'edició- corregir en ratolins la distròfia muscular de Duchenne: s'ha reparat un nombre reduït però significatiu de fibres musculars afectades i alguna cosa semblant podria plantejar-se en pacients aviat, una vegada els protocols terapèutics hagin demostrat seguretat i eficàcia, detalla aquest investigador.
«L'edició genètica pot donar esperances per guarir malalties que no tenen cura», resumeix Montoliu, que també forma part del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer).
No obstant això, això no implica -continua- que no es pugui investigar en embrions. Aquest dimecres, científics d'EEUU, Xina i Corea del Sud van publicar a la revista Nature la correcció d'una mutació genètica en embrions, responsable de la miocardiopatía hipertrófica, una malaltia hereditària que és la causa més comuna de mort sobtada en atletes.
Encara que aquesta publicació ens faci reflexionar -per les millores plantejades-, «per prudència, jo no aplicaria l'edició genètica en embrions mentre existineixin estratègies més senzilles com el diagnòstic preimplantacional».
La manipulació d'embrions comporta a més qüestions ètiques, per això -creu- ha arribat el moment d'iniciar un debat sobre aquestes i les implicacions socials per posteriorment legislar el seu ús i aplicació.
A Espanya, la llei de recerca biomèdica de 2007 prohibeix generar embrions ad hoc l'única fi dels quals sigui l'experimentació; però es poden usar embrions sobrants de processos de fecundació in vitro prèvia autorització de comitès específics i amb el consentiment dels progenitors.
