Un equip d'investigadors espanyols ha identificat una molècula per al potencial tractament de l'ictus, malalties cerebrovasculars que engloben un conjunt de trastorns causats per la disminució del flux sanguini cerebral.

Els resultats d'aquesta recerca es publiquen en la revista ACS Chemical Neuroscience, en un article que signen, entre uns altres, científics del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

En una nota de premsa, aquest organisme recorda que les malalties cerebrovasculars són la segona causa de mort, la primera en dones, a més de la primera causa de discapacitat permanent i la segona de demència.

Hi ha uns 120 nous casos per cada 100.000 habitants a l'any a Espanya i més de la meitat dels pacients acaben incapacitats o moren. Malgrat el seu gran impacte social, no hi ha un tractament terapèutic adequat per a la majoria dels afectats.

Les malalties cerebrovasculares o ictus comprenen un conjunt de trastorns com a conseqüència d'una disminució del flux sanguini cerebral o de processos hemorràgics cerebrals, que causen greus seqüeles neurològiques, explica José L. Marco-Contelles, un dels signants d'aquest article.

La disminució del flux sanguini indueix un procés isquèmic (detenció o disminució de la circulació de la sang a través de les artèries), de manera transitòria o permanent que pot afectar solament una part (isquèmia focal) o tot el cervell (isquèmia global).

Davant aquesta patologia, l'atenció mèdica als pacients afectats sobtadament per un ictus isquèmic ha de ser urgent i especialitzada, i preferiblement dins de les primeres tres hores de l'inici dels símptomes.

En aquest treball, un equip multidisciplinari amb investigadors de l'Institut de Química Orgànica General de Madrid (CSIC), de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid (IRYCIS), i de l'Institut de Biomedicina de Sevilla (IBIS), ha identificat la molècula quinolil nitrona RP19 com «un potent» agent neuroprotector en models experimentals in vitro i in vivo d'isquèmia (model animal).

L'estudi confirma el potencial terapèutic d'aquesta molècula i obre noves i «prometedores perspectives» per a l'inici dels estudis preclínics per avaluar el seu ús potencial en la teràpia del ictus.