El sembrador sortí a sembrar (4)

Quarta consideració: la necessitat de salvació. En un moment o altre de la vida se'ns plantegen les preguntes sobre el «després» de la vida humana, però també sobre el sentit de la vida «ara i aquí», sobre la solució de la vida, que anomenem salvació.

Alhora, ens pot semblar que nosaltres ja tenim «la solució de la pròpia vida». Aquesta convicció i il·lusió pot esdevenir un engany, perquè es viuen moltes experiències i fets que mostren no tenir aquesta «solució de la pròpia vida».

Hi ha necessitat d'un Salvador? Llavors que cal sembrar:

-Ajudar a desmuntar aquelles seguretats en què aparentment es basa la nostra vida, i que de fet no asseguren res. No puc assegurar per mi mateix la vida amb plenitud i per sempre, ni cap persona i mitjà humà la pot assegurar.

-Redescobrir el sentit del pecat. Ruptura de la comunió amb els altres, amb el món (entorn), amb mi mateix i amb Déu, i, per tant, necessitat de salvació.

-Experiència del perdó de Déu per mitjà de l'Església.

Cinquena consideració: la preocupació -l'obsessió- per la salut, per un cos «top model». La salut és avui la primera preocupació de les persones. La pregunta, doncs, és si la fe té quelcom a veure amb la salut plena de les persones. S'entén salut com a possibilitat de viure d'una manera saludable.

Llavors que cal sembrar:

-La necessitat de la salut espiritual, que amb la del cos forma una profunda unitat.

-Ajudar sempre a fer que la relació amb Déu sigui sana, perquè potser no tota relació amb Déu ha estat i és sana.

-Presentació del veritable Déu de Jesús, perquè els sentiments religiosos de les persones no es facin ídols a la seva mida, o es canalitzin aquests sentiments amb pràctiques pseudoreligioses poc dignes.

-Per viure sanament cal afrontar de manera sana les grans qüestions de l'existència. La persona ha de saber donar un sentit últim a la seva vida.

-Recuperar el sentit positiu[...] (extret del Full Parroquial)