El Papa Francesc va exaltar el dimecres passat l'esperança cristiana que porta a «creure amb fermesa que la mort i l'odi no tenen l'última paraula sobre la vida humana» i va assegurar que «al final, el mal serà eliminat com la zitzània en el camp».

En la seva catequesi de l'audiència general del dimecres, Francesc va parlar del concepte d'esperança cristiana que dóna alleujament davant «el patiment en el món, a tants nens que pateixen per la guerra, al plor de les mares, als somnis trencats de tants joves, a les penúries de tants refugiats que afronten viatges terribles». Respecte a aquest tema, va recordar les últimes tragèdies: «He saludat algú de Barcelona. Quantes notícies tristes des d'allà!. He saludat al Congo. Quantes notícies tristes des d'allà!, i he citat només dos països». Però «l'esperança cristiana ens assegura que tenim un Pare que plora i s'apiada dels seus fills, que ens espera per consolar-nos, perquè coneix els nostres patiments i ha preparat per nosaltres un futur diferent», va afegir. Francesc va demanar doncs «jo sóc un home, una dona, un noi, una noia de primavera o de tardor? Que cadascú respongui» i va afegir que «veiem els brots d'un món nou en lloc de les fulles groguenques sobre les branques, no plorem de nostàlgia, penediment i lamentació: sabem que Déu ens vol hereus d'una promesa i incansables conreadors de somnis».

Apropament per l'atemptat

Francesc s'ha mostrat durant consternat aquesta setmana i l'anterior per l'atemptat a Barcelona i Cambrils el dijous 17 d'agost. En la xarxa social de Twitter, el papa va assegurar que resa per les víctimes dels atemptats i demana que el terrorisme «no trobi lloc en el món». A més, el mateix dijous, el director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, Geg Burke, va declarar que el papa expressa «el seu apropament a tot el poble espanyol, especialment als ferits i a les famílies dels difunts» i al telegrama enviat a l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, en el que expressava «el més profund pesar per les víctimes» i assegurava «sufragis pel seu descans etern».