Un equip científic internacional ha detectat reserves turbulentes de gas fred al voltant de galàxies starburst distants, un descobriment que aporta noves pistes sobre com aconsegueixen estendre el seu període de ràpida formació estel·lar, segons un estudi publicat ahir a la revista Nature. L'estudi parteix d'observacions realitzades amb el telescopi mil·limètric / submil·limètric ALMA, situat en el desert d'Atacama (Xile), tal com va informar ahir l'Observatori Europeu Austral (ESO) en un comunicat.
Un equip liderat per Edith Falgarone (École Normale Supérieure i l'Observatori de París) va analitzar sis galàxies starburst, conegudes per tenir un índex molt més gran de formació estel·lar que altres galàxies tranquil·les com la Via Làctia, i en cinc de les quals, incloent Cosmic Eyelash, va detectar marques de la molècula d'hidrur de carboni CH +. Aquesta molècula, que necessita molta energia per formar-se i és molt reactiva, «rastreja la forma en què l'energia flueix en les galàxies i els seus voltants», explica Martin Zwaan, astrònom de l'ESO que va contribuir en l'article.
La investigació ofereix així nova informació perquè els astrònoms entenguin el creixement de les galàxies, i com els voltants d'una galàxia impulsen la formació estel·lar. El CH + observat revela ones de xoc denses, impulsades per vents galàctics veloços i càlids originats en interior de les regions de formació estel·lar de les galàxies. Aquests vents flueixen a través d'una galàxia, expulsant-ne material , però els seus moviments turbulents són tals que part del material pot ser recapturat per l'atracció gravitatòria de la galàxia mateixa.
