Les restes de qui va ser capellà de Tineo (Astúries) durant 44 anys, Cándido García Tomás, seran exhumades el proper mes de setembre a causa d'una demanda de paternitat interposada fa uns mesos. El rector va morir el 27 de novembre de l'any passat després d'estar diverses setmanes ingressat a l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA) a causa d'una greu malaltia.

L'herència que va deixar el sacerdot podria haver estat el motiu perquè el suposat fill iniciés els tràmits per al reconeixement de la paternitat que van començar fa uns mesos. Ara el jutge ha autoritzat que es facin les proves d'ADN amb l'exhumació del cadàver. L'Arquebisbat ha preferit no fer cap tipus de declaració.

Els familiars més propers del sacerdot, els més propers a Don Cándido -com es referien a ell al municipi de Tineo- són quatre nebots, ja que els seus quatre germans ja estan morts. Asseguren que no coneixien l'existència d'un descendent del seu oncle abans de l'inici de tot el procediment que s'està desenvolupant.

Una persona «molt recta»

Els feligresos defineixen a Don Cándido com una persona molt recta «a la qual mai se li va conèixer una relliscada». Per això, a la majoria els costa creure la història. Molts asseguren no entendre per què es va esperar a la seva mort per reclamar la paternitat i lamenten que «ara ell no té l'oportunitat d'explicar-se i defensar-se».

Al municipi de Tineo el recorden com una persona lluitadora i generosa. Els que van compartir amb ell projectes i treballs en les seves parròquies asseguren que mai dubtava a donar el que tenia a qui ho necessitava o asseguren haver-lo vist posar diners de la seva pròpia butxaca per arreglar l'esglèsia. Segons fonts properes al cas, l'exhumació del cadàver del rector es desenvoluparà a mitjans del mes de setembre al cementiri parroquial de la localitat i en el procés seran presents el rector local, l'arxipreste de Covadonga, a més del personal forense i judicial, la família i la persona que reclama la paternitat.

García va arribar a la parròquia molt jove i des del primer moment es va integrar en el teixit social, sobretot pel que fa a el camp.