Des de la perspectiva cristiana m'atreveixo a formular algunes recomenacions o pautes per afrontar el nou curs. Quan comença el setembre s'inicia alhora la normalització de la vida quotidiana. Així com cal pensar i preparar l'inici de qualsevol activitat, també cal preparar-nos interiorment per afrontar amb coratge i serenor «el nou curs».
-Sentir-se estimat
Fonamentalment cal viure sentint-se estimat per Déu. Aquesta convicció és fonamental. Com escriure el Papa, «ha de manifestar-se sempre que la iniciativa és de Déu, que «Ell ens ha estimat primer» (1Jn 4,19) i que «és Déu qui fa créixer» (1Co 3,7). Aquesta experiència permet afrontar la vidade cada dia amb els seus goigs i sofriments. Sovint, malgrat viure en família i acompanyats, experimentem la solitud o potser una certa fredor en la necessitat de sentir-nos estimats. Sempre, i més en aquests moments, deixem-nos embolcallar per l'amor de Déu.
-Estimar i servir
No és gens fàcil estimar de veritat, però és la clau per viure amb sentit i tastar la felicitat. I l'estimació és una actitud permanent que es va concretant i realitzant per mitjà de molts fets i serveis.
Aquest amor que és donació, servei, interès, compromís...cal viure'l amb realisme cada dia. Pensem en els més propers, en els qui compartim la vida cada dia, la família, els amics, els companys de treball o professió, els veïns. Pensem també en les institucions que ens acompanyen, ajuden i alhora ajudem, com les parròquies, escoles, esportives, de voluntariat...
No oblidem manifestar -quan s'escaigui- que estimem la persona, sobretot en el si familiar, i no donem per descomptat que «ja se sap». Les mostres d'afecte també són necessàries en la rutina del dia a dia.
El manament de l'amor sovint es manifesta d'una manera senzilla i humil, però que és decisiva per trobar gust a la vida.
-Pregar
Cada dia més i des de diversos àmbits es reclama la necessitat de silenci, de meditació, d'espais de reflexió.
Per a nosaltres, creients, la pregària és una actitud fonamental, sigui per meditar la Paraula de Déu -molt especialment els evangelis-, sigui per donar gràcies i [...] (extret del Full Parroquial)
