Dilluns celebrem la Diada Nacional de Catalunya, jornada carregada de molts significats: memòria de la nostra història, agraïment del que som, record de totes les generacions que han construït el nostre país, reivindicació d'un futur amb més llibertat, justícia i fraternitat, manifestació del nostre compromís per a l'avui i per al demà.

Els qui som cristians recordem amb agraïment les arrels cristianes que han configurat d'una manera important l'ésser i actuar del nostre poble, i desitgem que el cristianisme que ha configurat la dimensió religiosa i espiritual, la cultura, les festes, el patrimoni, l'art, l'economia, la política... no sigui arraconat i oblidat. Si ha configurat el passat i ha contribuït el present, cal valorar la força profunda que té per modelar el futur humanitzant la persona i la societat. Senzillament, és important el reconeixement que la petja cristiana no és del passat, sinó que és del present i ha de contribuir en gran manera al futur. Fem aquest reconeixement tenint ben present les nostres deficiències i errors del passat, però conscients de les potencialitats que podem oferir. Oblidar aquesta dimensió en els projectes de present i de futur pot significar un empobriment per a tot el país, no només per als creients, sinó per a Catalunya.

Vivim temps complicats, per la crisi econòmica, per la situació del país, per la violència, tan present al nostre entorn, i per tantes crisis humanitàries que interpel·len la nostra consciència.

En aquests moments els catòlics hauríem de saber aportar a la convivència els nostres millors valors: el respecte per les opinions lícites dels que pensen diferent de nosaltres. No parlo només de tolerància. Tolerància vol dir això: suportar. Tolerem una càrrega, o una situació adversa, o moltes coses que no ens agraden. Parlo de respecte. Saber acollir els altres i dialogar-hi. Sense respecte la convivència es marceix i es perd el nus de les relacions. Hem de ser respectuosos i també hem de saber demanar respecte als altres i per als altres. [...] (extret del Full Parroquial)