Una gran majoria dels musulmans que viuen a Europa tenen un gran sentiment de pertinença al país on viuen, malgrat que un terç assegura que ha patit discriminació a l'hora de buscar feina. Així ho ha revelat aquesta setmana un estudi de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, difós a Viena.

Segons aquest informe, un 76% dels més de 10.500 musulmans entrevistats en quinze països europeus s'identifiquen amb el seu país de residència, encara que un 31% afirma haver patit algun tipus de discriminació a l'hora de buscar feina. «La gran majoria dels musulmans té una gran confiança en les institucions democràtiques» malgrat experimentar una «discriminació i fustigament generalitzats», subratlla l'agència europea en el seu segon informe (el primer data de 2009) sobre la situació de la minoria musulmana a Europa. Aquesta comunitat està formada per uns vint milions de persones, que representen un 4% de la població total de la Unió. L'informe sobre minories i discriminació (EU-Midis II) inclou enquestes a més de 25.500 immigrants de diverses minories.

«És totalment ridícul afirmar que els musulmans no estan integrats en les nostres societats. Al contrari: trobem que la seva confiança en les institucions democràtiques és més gran que la de bona part de la població en general», assegura el director de l'agència, Michael O'Flaherty. «Malgrat això, qualsevol discriminació i delicte d'odi impedeix la seva inclusió i redueix la seva capacitat per trobar feina. D'aquesta manera, correm el risc d'alienar individus i poblacions senceres, el que pot tenir conseqüències perilloses», adverteix.

Motius de discriminació

Els seus noms i cognoms, així com els símbols visibles de la seva pertinença religiosa en la vestimenta o el color de la pell de molts musulmans els pot comportar un tracte discriminatori. El 27% dels enquestats va assegurar que ha patit discriminació degut al seu origen ètnic o migratori i un 2% ha estat objecte d'agressions racistes.

Pel que fa a l'evolució de les dades respecte a l'informe de 2009, l'enquesta actual mostra que les actituds públiques han canviat «poc» en els últims deu anys. Així, la majoria dels afectats segueix sense denunciar els incidents de discriminació que pateix, especialment perquè no confien que serveixin per canviar la situació. De la mateixa manera, un 65% dels enquestats no sap a quina entitat o organització s'hauria de dirigir per tal de defensar els seus drets. En aquest camp, Espanya es troba en l'últim lloc -només un 5% dels enquestats va afirmar que coneix una entitat apropiada-, seguit de països com Eslovènia (6%) i Malta (8 %).