Aquesta reflexió és fruit de converses amb capellans i voluntaris de les presons.
Les paraules «hospital», «escola», «cementiri» no ens fan gaire esgarrifança. Però la paraula «presó» ens sona distant, desconeguda. Ni tan sols ens hi hem apropat i no voldríem haver d'anar mai a veure-hi ningú. I si ho haguéssim de fer no ho diríem tampoc a ningú. I és que el món de la presó, tot el que l'envolta, ens és molt desconegut. Però a dins de la presó hi ha persones privades de llibertat per uns fets i una sentència d'un jutge. No assaborir la llibertat, si ens aturem a pensar-ho, és una situació molt trista, angoixosa... i pot ser deshumanitzadora. Perquè ser persona és sinònim de llibertat.
Des dels inicis de les presons, tal com les entenem actualment, l'Església catòlica i les esglésies cristianes han estat a prop d'aquell món. Els capellans amb una vocació específica o encomanats per a aquest àmbit pastoral han estat al costat dels presos per oferir-los una vessant més humana i espiritual que a la presó sovint no es troba. El diàleg personal i íntim és quelcom que el pres agraeix. Que se'l comprengui, que se l'estimi, que se'l valori. Que no se li tingui en compte la seva culpa ni amb la mirada ni amb el llenguatge emprat. Encara més: que se'l perdoni. Celebrar el Sagrament de la Confessió a dins d'una presó és el que un sacerdot més pot agrair al Senyor. I també celebrar l'eucaristia.
I després hi ha els voluntaris. Cristians que van a la perifèria de l'evangelització. Cristians amb coratge i sense por. Valents. Que s'han preparat abans amb una formació específica. Però que des del primer dia mostren ja una sensibilitat especial per aquest món tan allunyat de tot. Cristians amb compromís: el pres espera setmana rere setmana, o dia a dia, la visita del voluntari, del capellà. Són persones de confiança. Que no traeixen ni menteixen. Que no enganyen. Que diuen la veritat de les coses. Persones honestes que no cauran en els enganys del pres. Perquè els interns sempre estan a punt pel que calgui. I de vegades s'ha de saber dir «no» al pres: «En això que em demanes no et puc ajudar».[...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana)
