Ajuntaments i registres civils de diferents ciutats alemanyes van obrir ahir diumenge de manera extraordinària les seves portes per celebrar els primers casaments entre parelles homosexuals el dia de l'entrada en vigor de la llei que legalitza el matrimoni de persones del mateix sexe. A Berlín, Hamburg o Hannover van registrar-se les primeres noces de gais i lesbianes decidits a formalitzar la seva relació en la primera jornada possible i convertir-la en un símbol de la seva lluita per la igualtat.
«Finalment deixem de ser parelles de segona classe», assenyalava a un grup un periodistes estrangers Bodo Mende, activista de 60 anys que va contreure matrimoni amb el seu company, Karl Kreile, després de gairebé quatre dècades de relació.
La seva va ser probablement dels primers casaments del dia, celebrat a les 09.30 hores (07.30 GMT) a l'ajuntament del districte berlinès de Schöneberg i envoltat de fotògrafs i càmeres de televisió per immortalitzar un moment molt important, més enllà de les intimitats de la parella. Mentrestant, una quinzena de parelles es preparava per casar-se passat el migdia al nord d’Hamburg. Les autoritats locals, per felicitar-los les núpcies, van organitzar una recepció oficial a l'ajuntament.
La llei que va legalitzar el matrimoni homosexual a Alemanya es va aprovar in extremis el juny passat, al final de la tercera legislatura de la cancellera, Angela Merkel. Encara que ella va votar «no», la majoria del Parlament es va alinear amb la majoria social que reflectia les enquestes i va convertir a Alemanya al catorzè país europeu a avalar el matrimoni homosexual, el número 23 al món.
En aquest assumpte, Alemanya ha estat precisament el «motor» d'Europa, bromejava el president de la Federació de Gais i Lesbianes de Berlín i Brandenburg, Jörg Steinert, recordant, com a exemple, l'aprovació de la llei a Espanya en 2005.
En el cas de Berlín a més, explica, l'entrada en vigor de la llei s'ha avançat al ritme de la burocràcia i fins a 2018 no estarà disponible el nou programari, per la qual cosa els cònjuges de les primeres parelles homosexuals que es casin apareixeran en el registre un com a «home» i l'altre, com a «dona». No obstant l'anècdota, subratlla, això no entela l’«avanç» que suposa la norma i que evitarà molts tràmits a gais i lesbianes que fins ara només s'havien pogut registrar com a parelles de fet, gràcies a una llei que es va aprovar el 2001.
Segons les últimes xifres fetes públiques per l'Oficina Federal d'Estadística, el 2015 el cens recollia al voltant de 94.000 parelles del mateix sexe a Alemanya i d'elles unes 43.000 s'havien registrat formalment. L'1 agost de 2001, tot just entrada en vigor la norma a primera hora del matí, Reinhard Lüschow i Heinz-Friedrich Harre van ser els primers a fer el pas i van registrar la seva parella a Hannover, escenari avui del seu casament, tal com destaca la premsa local.
Bodo Mende i Karl Kreile es van registrar un any després, i van celebrar-ho amb una «gran festa», segons recorden. El matrimoni tenia per a ells un significat «emocional i simbòlic», en paraules de Mende, que va destacar que la gran majoria de les parelles de fet a Alemanya celebraven ja unes «noces» i parlaven de «el meu marit», ells, o de «la meva dona», elles.
No obstant això, i encara que el Tribunal Constitucional va anar avançant progressivament en l'equiparació de drets de les parelles homosexuals, només la legalització del matrimoni, que comporta també dret a a l'adopció, acaba amb totes les discriminacions legals.
Tot i això, no posa fi a la lluita dels col·lectius de gais i lesbianes contra la creixent homofòbia. Segons una enquesta realitzada en 2016 per la Universitat de Leipzig, el 40% de la població veu «fastigós» que dues persones del mateix sexe es besin en públic (davant del 28% que opinava així en un sondeig similar el 2009) i gairebé un 25% considera que l'homosexualitat és «immoral».
