Ana Frank, l'adolescent d'origen jueu autora del cèlebre diari que va escriure a Amsterdam mentre s'amagava dels nazis, cobra vida en una commovedora adaptació al còmic dissenyada per atraure el públic jove.

El projecte, que arriba avui a les llibreries d'Espanya, Argentina, Perú i Uruguai publicat per Penguin Random House, és obra del cineasta israelià Ari Folman i l'il·lustrador ucraïnès David Polonsky, una reeixida parella que ja va treballar en el premiat film d'animació Vals con Bashir (2008).

Folman i Polonsky han convertit en vinyetes els profunds i brillants pensaments que l'adolescent Frank va escriure entre 1942 i 1944, quan va malviure amagada en un pis franc d'Amsterdam, abans de morir el 1945 en el camp de concentració de Bergen-Belsen. «El més difícil va ser condensar en 150 pàgines un diari amb 360 i ser fidel al que ella explica», assegura Folman, la família del qual, com la d'Ana Frank, també va ser perseguida durant la Segona Guerra Mundial (1939 -1945) per ser jueva.

Per Polonsky, el desafiament va ser no caure en la monotonia a l'hora de plasmar en imatges el mateix emplaçament que es repeteix en el diari original, l'amagatall que la família d'Ana Frank va compartir amb altres quatre ocupants.

El duo Polonsky-Folman va acceptar l'encàrrec de la Fundació Anna Frank -l'organisme que gestiona el llegat de la adolescent- després de pensar-s'ho bastant. Consideraven que era difícil aportar alguna cosa nova sobre la història d'Anna Frank, molt explotada comercialment des que el diari es publiqués el 1947 i es convertís en un rotund èxit de vendes.

«Al final, realitzar aquest llibre m'ho vaig prendre com una missió, no com una feina. Havia de fer-ho», va explicar el director de cinema, que ha citat a la seva mare, supervivent dels camps de concentració actualment amb 95 anys, com una les seves principals motivacions.

Divulgar l'Holocaust entre els lectors més joves és el principal objectiu del projecte gràfic. Per això, els autors els interpel·len amb un llenguatge visual i dinàmic, que evoca el d'internet. «A un xaval li diria: 'Intenta llegir les 20 primeres pàgines, a veure si t'agrada'. Però no li pregaria que ho llegís», va comentar Folman.

Encara que havia llegit el diari en la seva joventut, tornar a fer-ho li va servir per apreciar encara més la personalitat de la jove, que va començar a escriure amb només 12 anys.

«Té moltes declaracions feministes, com en la que denunciava que les dones eren tot just vistes com màquines de fer nadons, que eren criades per ser màquines de guerra. És increïblement intel·ligent!», recorda Folman.

Les tensions amb la seva mare i amb la seva germana gran -ambdues també mortes en els camps de concentració-, l'admiració amb què parlava del seu pare -l'únic supervivent de la família a la guerra-, com s'enamora, i la forma en què discuteix amb els altres adults de l'amagatall també van fascinar al cineasta.

Però aquest còmic que recull les vivències en captivitat d'Ana Frank no només és capaç d'atraure al públic juvenil. Des de que el còmic Maus, d'Art Spiegelman, va ser premiat amb un Pulitzer el 1992 per l'original forma en què va abordar l'Holocaust (els ratolins eren els jueus i els gats els nazis), els còmics es veuen d'una altra manera, reflexiona Polonsky.