Aquest cap de setmana és Banyoles que es vesteix de sardana. Des de finals del segle XIX, la Festa Major de Banyoles en honor de Sant Martirià ha estat un clam sardanista. Llevat dels anys de guerra (36-39) sempre la cobla i la nostra dansa hi ha figurat d'una manera preferent.
A més de l'encert de triar sempre les cobles més idònies, cal destacar que les ballades s'executen a la plaça Major, que reuneix unes condicions excepcionals. Rafael Angelats, al seu llibre Banyoles i la Sardana, descriu aquest lloc: «A la plaça de Banyoles les sardanes adquireixen un to i un aire a mig camí entre la festa camperola oberta i esbatanada i la festa de saló tancada i reclosa. En ella la sonoritat de la cobla no es perd espais enllà sinó que, sense resultar-hi excessiva, es recull i es revaloritza».
En aquest marc, doncs, les cobles Bisbal Jove, La Flama de Farners, Lluïsos de Taradell, Mil·lenària, Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal, Montgrins i Selvatana hi seran presents per interpretar llurs sardanes.
Les quatre primeres actuaran el dissabte a la tarda i les altres, el diumenge.
El dissabte cada cobla interpretarà 1 sardana per escoltar, 1 per ballar, 1 d'obligada, 1 de popular i 1 ballable per a cobla.
El diumenge, 1 sardana per escoltar, sardanes d'estrena, 1 obligada, 1 sardana per ballar i finalment l'anomenada «sardana estereofònica», que serà com és habitual Somni, de Manel Saderra i Piugferrer. Cada any es convida algun director perquè dirigeixi aquesta sardana. Enguany ha estat invitada la gironina, resident a Igualada, Concepció Ramió. A la repetició s'apagaran els llums de la plaça i s'encendran les bengales del públic.
Destaquem, també, el concurs de colles sardanistes per al diumenge al matí, amb la cobla Ciutat de Girona, i concert a les 4 de la tarda al Casal de la Gent Gran amb la cobla Selvatana.
Menció especial mereix el concert Festa de la Música de Cobla, el dilluns a les 11.30 h al Pavelló de la Draga, amb la participació de les cobles: Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal i Selvatana.
A més de la interpretació de diverses obres de gran qualitat musical, com és habitual, cal destacar que es recordaran els 25 anys de Banyoles Sub-seu Olímpica amb les sardanes Benvinguts, de Joan Lluís Moraleda, que serà cantada per la soprano Alba Bosch, i Barcelona 92, de Ricard Viladesau.
S'oferirà l'obra a dues cobles Catalanitat, de Valentí Miserachs.
També hi haurà l'estrena d'una sardana de Paco Viciana i d'una obra, Concert per a Cobla i timbales, de l'Esteve Palet.
A la tarda hi ha sardanes a la plaça com a fi de festa, interpretant-se de conjunt La Festa de Sant Martirià, de Conrad Saló.
El COCO, o competència de cobles, no és una competició en si mateix; és, simplement, una forma d'incentivar les cobles. En cada ronda hi haurà una votació popular per escollir la sardana que més ha agradat als assistents i finalment s'escollirà la cobla que ha triat el millor repertori.
Figueres
Figueres fa honor el seu títol de Capital de la Sardana i els actes se succeeixen setmana rere setmana. Anotem els dels proper dies.
Divendres 20 d'octubre, 20.00 h, al Cercle Sport: 4a Vetllada Poètica del Casino Menestral amb motiu de la Capitalitat i el Bicentenari de Pep Ventura; s'han potenciat els poemes dedicats a la sardana.
Diumenge 22 d'octubre: concert i lliurament de distincions. Anualment Figueres celebra un concert per commemorar l'atorgament del títol de ciutat el 19 d'octubre de 1875. En el seu decurs es lliuren els premis de reconeixement als figuerencs. Aquest any hi haurà presència sardanista.
Col·locació del clau del Foment de la Sardana de Figueres, al Mur de Pep Ventura a Montserrat.
Dijous 26 d'octubre, 18.30 h, a la Biblioteca de Figueres, La sardana i el compositor Pep Ventura, lectura de textos i interpretacions musicals. Acte del Correllengua 2017.
Dijous 26 d'octubre, 20.00 h, a La Cate, El fiscorn, baix de cobla a l'Alt Empordà. La introducció del fiscorn i el seu desenvolupament a les formacions del segle XIX a l'Alt Empordà, per Pep Moliner i Pedrós, professor a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Cicle de conferències sobre música.
Trobada a Montserrat
La muntanya de Montserrat ha estat des de fa molt temps lloc d'obligat pelegrinatge de la societat cultural catalana. És tradició fer una ofrena a la Verge Maria tot agraint-li la seva protecció i guia. És amb aquest esperit que l'Obra del Ballet Popular porta ja 66 trobades sardanistes.
Enguany hi haurà, amb assistència de sardanistes, la missa conventual tot fent una ofrena i, en acabat, a la plaça del Monestir, una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Palafolls, una formació musical integrada per nois i noies molt joves, estudiants, ara, dels instruments de la cobla, però que de ben segur seran uns grans intèrprets d'aquí a pocs anys.
Enguany se celebra el bicentenari del naixement de Pep Ventura, qui va ser precursor de la sardana moderna. Amb més motiu que mai, a les cinc de la tarda s'anirà fins al Mur de Pep Ventura, al camí dels Degotalls. En el mur, juntament amb els companys de l'Agrupació Sardanista Alella, el Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, i de la Confederació Sardanista de Catalunya s'hi col·locaran els claus votius amb l'acompanyament musical de la Cobla Palafolls.
Imatges inèdites de
tarradellas a l'aplec
de calella de 1978
S'ha presentat el documental 90 anys d'Aplec a Calella. Es tracta d'un recorregut audiovisual de la història de l'anomenat Aplec Pairal de Catalunya, en el marc de la seva 90a edició, celebrada aquest 2017.
Aquest documental aporta tota una sèrie de testimonis, imatges i vídeos que permeten comprendre l'abast de l'Aplec i la seva importància dins del món de la sardana i la cultura catalana. En aquest sentit, presenta unes imatges en vídeo inèdites de l'assistència de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, a l'edició de 1978. Un gest que ha emulat Carles Puigdemont amb l'efemèride d'enguany.
El treball també serveix per entendre els sentiments dels sardanistes a l'hora de ballar, ja sigui a l'Aplec o a qualsevol altra activitat sardanista. Es pot veure al canal de YouTube de Ràdio Calella Tv: www.youtube.com/watch?v=27E14zRI7ho.
«El projecte és una proposta d'unir l'entitat sardanista calellenca amb la nostra ràdio i televisió per oferir un document periodístic i emocional», explica Queralt Pedemonte, directora i guionista del projecte.
