Un Shakespeare ambientat a la Revolució mexicana, assajat en menjadors de cases particulars i representat per deu intèrprets amb el públic formant rotllana i amb un llençol, una bombeta i quadre cadires i una taula rovellades com a única escenografia? Semblaria difícil de creure, però això és el que van poder presenciar les persones que dissabte a la nit van assistir a la funció de Mendoza, a càrrec del grup mexicà Los Colochos Teatro, al centre d'arts escèniques El Canal de Salt.

Aquest muntatge, la seva particular versió de Macbeth segueix gairebé fil per randa l'argument shakespearià, amb el seu protagonista ambiciós, la bruixa que li augura el futur, la dona que l'incita al crim, la guerra, la violència verbal, la màgia, la sang i el fetge... Però tot ambientat en uns anys convulsos de la història mexicana -amb referències que s'allarguen fins a l'actualitat, perquè encara és convulsa, la història mexicana-, un llenguatge descaradament popular ple de chingadas, pinches i un ampli repertori d'insults, i una energia contagiosa que creix a mesura que avança l'acció i que es veu afavorida per la interacció que els intèrprets reclamen als espectadors, que acaben brindant amb ells, amb cervesa fresca i al ritme d'un corrido, per la mort, afusellat, de Mendoza/Macbeth.

El públic va agrair la intensitat del muntatge i l'aire fresc que aporta la proposta de Los Colochos amb una ovació llarga i càlida, molt sincera.