Els caçadors es van barrejar amb pagesos durant el Neolític a la península Ibèrica

16.11.2017 | 10:05
Una imatge del parc neolític de la Draga

Els caçadors-recol·lectors locals i els primers pagesos arribats del Pròxim Orient i l'Anatòlia es van barrejar intensament i es van integrar entre ells des de l'inici del Neolític a la Península Ibèrica, molt més que a la resta d'Europa. Aquesta és una de les conclusions d'una investigació internacional en la qual ha col·laborat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat l'ADN de 700 humans que van viure fa entre 5.500 i 4.500 anys abans de la nostra era.

La investigació, que publica la revista Scientific Reports, mostra «una forta i complexa» interacció de llinatges d'ADN antic de diferents orígens que es va mantenir al llarg de tot el Neolític, al contrari del que va passar a Europa, on les societats caçadores-recol·lectores van ser marginades. L'estudi ha analitzat l'empremta de l'ADN mitocondrial, que es transmet per via materna, en gairebé 700 individus antics i moderns que van viure en el que avui és Espanya i Portugal i altres mostres d'Europa, per traçar els moviments poblacionals i genètics durant la 'neolitització' del territori.

El projecte, titulat «Reconstrucció de les dinàmiques de població de la Península Ibèrica entre el Neolític i l'Edat de Bronze basada en anàlisis d'ADNa (DNA antic)», va ser realitzat entre 2011 i 2015 en col·laboració amb el Departament de Prehistòria de la Universitat de Valladolid i amb més de quaranta arqueòlegs d'universitats, museus i departaments del patrimoni.

El nombre de mostres suma 318 individus de 57 jaciments arqueològics de la Península Ibèrica, Balears i del nord d'Àfrica, datades entre el Neolític i l'Edat de Bronze).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema