Arrenca l´Aplec de Malgrat, ajornat per l´1-O

Un llibre de Josep Vidalou dedicat a la sardana situa l'acció a Ceret del Vallespir, la seva vila natal

08.12.2017 | 01:34

Aplec de Malgrat


Si bé, tradicionalment l'Aplec de Malgrat se celebra cada any, el mes d'octubre, en aquesta ocasió i per no coincidir amb la data del referèndum, es va traslladar al 8 de desembre, o sigui, avui. Serà el 43è Aplec.

A destacar que totes les sardanes seran de set tirades.

Al matí, a les 10.15, començarà l'Aplec amb l'hissada de la senyera, per iniciar tot seguit les ballades al pavelló dels germans Margall. Hi actuaran les cobles: La Principal del Llobregat, Jovenívola de Sabadell, Palafolls i Ciutat de Girona, I a la tarda hi haurà La Principal de Llobregat, Jovenívola de Sabadell i Contemporània.

També a la tarda, hi haurà un concurs de colles improvisades. Anecdòticament s'interpretarà la sardana de lluïment de dos flabiols de Pere Rigau (Barretó), La patinadora que oferirà la Jovenívola de Sabadell amb la col·laboració de la flabiolaire Mar Vilar.

També hi haurà un record per a Josep M. Tarridas, autor de la sardana L'Aplec de Malgrat, que clourà l'Aplec, als 25 anys del seu traspàs, i es és recordarà Francesc Camps, traspassat enguany, interpretant-se la seva sardana La xerrameca de Montserrat.


festa del soci de cassà

de la selva


Avui, divendres, dia 8, Els Amics de la Sardana de Cassà de la Selva celebren La Diada del Soci. És la celebració del 42è aniversari de l'entitat. En el decurs de l'any s'han desenvolupat totes aquestes activitats: Arrossada Popular, 42a Nit dels Músics Cassanencs, 43a Nit del Cremat, 34è Concurs de Colles Sardanistes, 34a Diada Tardoral de la Sardana i 19a Botifarrada Popular, Diada del Soci I i II parts, 44è Concert de Música per a cobla, Cursets d'ensenyament de ballar la sardana , 12 ballades de sardanes amb les cobles Baix Empordà, Ciutat de Girona, Flama de Farners, Foment del Montgrí, Principal d'Olot, Principal de Cassà, Selvatana i Cobla de Músics Cassanencs.

Les sis colles sardanistes locals Taps, Il·lusions, Estel de les Gavarres, Celístia, Mans amigues i Amics dansaires, han participat en 26 concursos de Campionat de Catalunya, territorial i lliures. Il·lusions han quedat primers en infantils, Estel de les Gavarres, segona en categoria juvenil, i Mans amigues, en tercera posició de grans. L'Esbart Dansaire ha fet sis actuacions.

La Festa del Soci consisteix en un concert al matí amb la cobla Selvatana i una ballada doble de sardanes a la tarda amb les cobles Ciutat de Girona i La Flama de Farners. No cal dir que els Amics de la Sardana de Cassà de la Selva, duen a terme tot l'any una frenètica activitat.


Aplecs de Santa Llúcia


Ja hem comentat en altres escrits la quantitat de petites ermites espargides per les nostres poblacions, dedicades a Sants a Mares de Déu. Són moltes. Per aquestes jornades esdevé la festivitat de Santa Llúcia, i per tant en molts indrets hi ha l'Aplec, amb missa, sardanes i manduca.

Anotem alguns exemples. Garrigàs: L'ermità de Santa Llúcia de Tonyà està situada en una casa amb una àmplia zona d'esbarjo, amb hort i espais per a jocs i descansar en una habitació damunt de la nau de l'església de Santa Llúcia, antiga església de Sant Esteve (s.XII), amb el campanar romànic, dins l'habitació amb una torre de defensa que farà de capçal. Tot això en un indret molt tranquil, a prop del mar i la muntanya, al cor de l'Empordà.

Palol de Revardit: A l'interior de l'església parroquial dedicada a Sant Miquel hi ha la imatge de Santa Llúcia, motiu pel qual s'hi celebra l'Aplec. Roman dins el castell i és una església romànica.

Sant Joan de les Abadesses: Aquest edifici situat al terme municipal és de planta rectangular amb una sola nau coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Els carreus de la seva construcció són força regulars però de mides diferents.

Cal destacar la porta que es troba en el mur sud; el campanar és d'espadanya. El lloc és conegut com a Santa Llúcia de Puigmal, d'on ve la dita: «Santa Llúcia de Puigmal, dotze dies abans de Nadal».

Torrent: L'ermita de Sant Llop, del segle XVIII, es troba situada en un lloc força enlairat i apartat del nucli de població. És de planta de creu grega amb capçalera quadrada i cúpula. Cada any, per Santa Llúcia, s'hi celebra un aplec que congrega molta gent de la rodalia.


lLIBRE DE vIDALOU.

tERRA DE SARDANES


Josep Vidalou ens sorprèn amb l'edició d'un llibre dedicat a la sardana que situa l'acció en la seva vila nadiua, Ceret (Vallespir) . Tota la història es desenvolupa en aquest indret i dins una trama novel·lesca ens dona explicacions de la població i les rodalies, dels indrets més coneguts i com el 1959 es projectà el Foment de la Sardana de Ceret i el primer Concurs de Colles Sardanistes al Rosselló.

Com ell mateix ens diu en el prefaci, aquests llibre està basat en fets, viscuts o imaginaris, profundament novel·lats. Algunes semblances amb persones que van existir o que encara estan en plena activitat... potser no són tan fortuïtes com us podeu imaginar...

Per mitjà d'aquetes ratlles, farcides d'anècdotes, de fantasies, però també de rigor i d'emocions, he desitjat fer compartir, la joia i l'immens privilegi d'haver descobert la Sardana amb l'estil de vida que va ser el meu i que he mantingut fins avui.

Josep Vidalou nasqué Ceret, Vallespir, 1939 és flautista i va ser professor de flauta als conservatoris de Grenoble i Perpinyà. El 2009, i des de fa anys, presideix el Foment de la Sardana de Ceret i la Federació Sardanista del Rosselló i el 1980 fou fundador i primer president de la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord.

Gran impulsor de la sardana en les terres del nord de Catalunya, el 1959 va formar part de la primera colla de sardanes ceretana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema