La nit d'aquest diumenge, quart del temps d'Advent, comencem a celebrar el Nadal amb la Missa del gall. Joiós Nadal amb Jesús!

Sí, un Nadal amb Jesús, perquè sense Ell no seria Nadal. Seria una festa més, entranyable, de bons sentiments, però faltaria el gran regal. No tindríem pessebre: tindríem un paisatge i prou.

Fa alguns Nadals vaig visitar diversos pessebres, tots fets amb enginy i esforç. Però em va sobtar un en què no hi havia el naixement. Jo almenys no hi descobria Maria, Josep ni Jesús, i vaig pensar que calia alguna explicació de l'autor o autors. A la meva pregunta, l'autor, un noi jove, em respongué que ell havia volgut fer un pessebre actual, no tradicional, i per això no hi havia la cova, ni el naixement tradicional, ni pastors, ni... Per això hi havia posat personatges, cotxes, cases i oficis d'avui i no d'abans. Vaig valorar la voluntat d'actualitzar el pessebre, però vaig insistir que almenys calia buscar un racó per posar-hi el naixement, per posar-hi Jesús, perquè, si faltava Jesús amb Maria i Josep, allò no era un pessebre sinó només un paisatge. Certament, sense Jesús, el món, el d'aquell temps i el d'avui, ja no és el pessebre de Déu, sinó un paisatge menys o més bonic però sense la bona notícia del naixement del Salvador.

Perquè Nadal ens fa reviure intensament l'experiència de Déu, que en Jesús se'ns ha fet proper, un de nosaltres, i així ens ha mostrat el seu rostre i la seva bondat.

Nadal fa possible contemplar el món, la història, la vida... des d'una renovada comprensió: el Fill de Déu ha assumit la nostra carn, la nostra història, la nostra vida, per renovar-la i alliberar-la del mal i de la mort, per salvar-la.

Nadal ens ofereix l'oportunitat de renovar la fe en Jesús, com a Salvador, precisament des de la sorpresa del seu abaixament com a home. Nadal ens ajuda a assaborir la felicitat de confiar en Jesús i en la seva Bona Notícia per viure cada dia. Nadal ens ajuda a contemplar el rostre de Jesús en cada rostre humà, sigui joiós, sigui desfigurat pel dolor.

Nadal ens fa sentir més agermanats: fills del mateix Pare, germans de Jesús, de la mateixa família; i ens fa agrair el do que és cada persona per als altres.

Nadal ens fa viure el goig de donar-nos i donar el millor de nosaltres mateixos, perquè Jesús sigui «la Bona Nova» per a tothom. [...] (extret del Full Parroquial).