El papa Ratzinger ha publicat fa uns pocs anys un llibre sobre la infància de Jesús. Però un petit llibre de Benet XVI és sempre un tresor de precisió, de profunditat històrica i teològica, i una arrencada de l'esperit. Descriu el marc històric del primer Nadal. El món conegut, tota la terra que circumda el Mediterrani estava sota el domini de l'emperador August, que en grec vol dir «adorable». Cita el nom dels que dominaven aquests petits reialmes que entrecreuaven el seu poder a l'orient de la costa mediterrània. Una decisió imperial provoca el moviment del cens que, sense pretendre-ho, marca els camins de Déu.
Hi ha un moviment migratori que fa pensar en les barques dels immigrants africans a tot el nord de la Mediterrània. Overbooking a Jerusalem en els hostals de baix nivell. Josep i Maria es queden fora. No hi havia camps de refugiats, però en el rocam calcari dels alentorns de Betlem s'havien obert grutes on els pastors refugiaven els seus ramats. La vida política seguia el seu camí però el camí de Jesús s'hi barrejava sense intervenir-hi. Déu té els seus propis senders. L' Encarnació del Fill de Déu els marcarà fins al Calvari. Déu es presenta com un Déu silenciós. Els protagonistes del primer Nadal, des de l'anunci de l'Àngel fins als Reis, són gent que han «vist», que han entès el missatge, que l'han treballat en el seu cor, sense deixar-se enlluernar pels llums imperials del Cèsar ni de tot l'organisme legislatiu amb què volia dominar el món. Nadal és Crist que entra en la història. Per canviar aquesta història. No per suplantar-la, sinó per divinitzar-la. Per donar un relleu sobrenatural a la tasca humana que cadascú ha de tirar endavant, i posant en relleu que el més important no és la força de tots els poders humans, sinó el diàleg amb Déu que envaeix la nostra petita vida, i que dona la potència per transformar el món amb el realisme de l'amor. És el secret de tots els Nadals.
