En la penombra de la Sala de Lectura de la Biblioteca del Congrés dels EUA, l'exanalista de la CIA Peter Dickson ha passat «milers d'hores» intentat desentranyar un dels grans misteris de la Humanitat: l'origen de Cristòfor Colom.
Colom va passar a la història com el fill d'un humil teixidor de la República de Gènova que va fer per als Reis Catòlics d'Espanya l'èpica singladura que va conduir el 1492 al descobriment d'Amèrica, però ningú coneix amb certesa la seva procedència.
El mateix descobridor del Nou Món «va triar viure en la foscor en tot allò relatiu al seu lloc de naixement i família», com recorda el seu fill Hernando Colom a la biografia del seu pare.
Obsessionat amb aquest enigma des de 1991 i sota la majestuosa cúpula de la Sala de Lectura a la Biblioteca del Congrés a Washington, Dickson ha solcat mars, no d'aigua salada, com el llegendari navegant, sinó de documents antics a la recerca de la veritat.
«Als anys noranta vaig passar milers d'hores i vaig gastar milers de dòlars. Durant molts anys, gairebé vaig viure aquí (...) furgant» en arxius, comenta a l'Edifici Thomas Jefferson, seu central de la biblioteca nacional de facto dels Estats Units. Nascut el 1947, Dickson va treballar durant «més de vint anys» com a analista polític-militar especialitzat en la proliferació d'armes nuclears per a la CIA. En el més poderós servei d'espionatge del món, Dickson va aprendre «l'habilitat de veure proves que no semblen relacionades, però estan relacionades».
Amb aquesta «ment analítica», l'ara investigador independent, autor d'un llibre i diversos assajos sobre Colom, intenta ordenar el galimaties de la seva vida mitjançant un infatigable rastreig genealògic.
D'entrada, Dickson qüestiona el seu origen humil històricament acceptat: «Això no té sentit», subratlla, perquè «el desconegut fill d'un teixidor genovés» mai podria haver-se casat per estatus amb Felipa Moniz, una dama d'una família aristocràtica vinculada a la poderosa Casa de Bragança, que va regnar a Portugal de 1640 a 1910.
Per a decepció d'els qui clamen que Colom va ser italià, portuguès, francès o català, l'investigador sosté que «no és res (d'això) al cent per cent» i que es tracta d'«un mestís mediterrani multicultural amb un complex arbre genealògic».
L'exanalista de la CIA valida la teoria que l'almirall prové d'una zona que abastava la costa entre Savona (Itàlia) i Mònaco (Riviera Francesa), sota control de la República de Gènova. «Pot ser un ciutadà de la república genovesa sense ser un italià monocultural».
El puzle de la vida de Colom es complica encara més perquè «mai escriu en italià als italians. Els escriu en castellà», apunta Dickson, en recordar que filòlegs, com Ramón Menéndez Pidal, han demostrat que «el castellà no és la seva llengua materna».
En un recent assaig publicat sota el suggestiu títol Colón: L'ADN secret i els misteriosos orígens de la primera icona d'Amèrica, l'investigador es capbussa també en les aigües de la genètica com a possible resposta a l'eterna incògnita.
Dickson aborda la recerca que, sota la batuta del director del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada, José Antonio Lorente, estudia des de 2003 centenars de mostres d'ADN de possibles descendents de l'almirall anomenats Colón, Colom o Colombo d'Espanya, França i Itàlia.
