La família de Natzaret ens convida a contemplar l'amor, un amor que va més enllà dels esposos, dels pares, dels fills... un amor que manifesta l'amor de Déu com a Pare per cadascun de nosaltres.

Ens mostra uns pares que confien i accepten una missió, un fill que aprèn dels seus pares, que creix, es fa gran i s'omplea de saviesa acompanyat per la gràcia de Déu.

Ens mostra el gran repte de l'acolliment com un dels grans reptes d'una família. Josep i Maria s'acullen mútuament, i com a pares, des de la fe en Jesús, s'admiren de tot allò que es diu d'ell i que anirà marcant la seva història familiar.

La Sagrada Família ens mostra un acolliment més enllà del petit cercle: acolliment a Isabel, a Joan Baptista, a les paraules de Simeó i Anna, a uns nuvis en el seu casament, als deixebles i amics de Jesús, a les dones que en tenien cura, a tantes persones.

Ens mostra també un acolliment a totes les situacions vitals que viurà: la necessitat d'emigrar a Egipte per seguretat, la vida de treball diari i senzillesa de Natzaret; un fill, Jesús, que reconeix Déu com a Pare, que se'n va de casa amb altres, admirat, també incomprès, vituperat, perseguit, i finalment jutjat i condemnat a mort a la creu.

El Fill d'aquesta família mira amb amor Zaqueu el publicà, els leprosos, la samaritana, la dona sorpresa en adulteri, la Magdalena, la viuda de Naïm, el malfactor crucificat...

La Sagrada Família ens mostra com afrontar les diverses situacions que anem vivint com a família, però també, com a família eclesial, a estar atents a les famílies que sofreixen necessitat, violència, manca d'afecte, ruptures. A això ens convida el papa Francesc en l'exhortació «l'Alegria de l'Amor»: a comprendre, consolar, integrar... totes les famílies que tenen necessitat d'experimentar la misericòrdia de Déu.

Tanmateix, la família de Natzaret ens ensenya a ser agraïts amb les nostres famílies. En aquesta festa donem gràcies pels pares, pels germans, pels avis, pels altres membres de la família que ens han donat la vida, ens han estimat, han tingut cura de nosaltres, ens han ajudat a créixer, ens han ensenyat a desenvolupar les nostres qualitats, ens han estat testimonis i iniciadors de la nostra fe cristiana (extret del Full Parroquial).