Llibres autobiogràfics de Mario Vargas Llosa, James Ellroy i Fernando Aramburu, un assaig d'Elena Poniatowska sobre la dona en la història mexicana i les biografies de l'artista Joan Miró, l'actriu Meryl Streep i el cantant David Bowie es presenten com alguns dels protagonistes de les novetats en la literatura de no ficció de 2018.

A La llamda de la tribu (Alfaguara), el Nobel Mario Vargas Llosa construeix una «autobiografia intel·lectual i política» a través de les lectures que van modelar la seva forma de pensar i de veure el món en els últims cinquanta anys.

L'escriptor nord-americà James Ellroy revela a Mis rincones oscuros (Literatura Random House) el reflex del seu passat més fosc i que ha acabat marcant tota la seva obra literària, en adonar-se de la frustrada recerca policial de l'assassinat de la seva mare i la naturalesa del crim.

Després de l'èxit de Patria, Fernando Aramburu escriu ara Autorretrato sin mi (Tusquets), que no és ni una novel·la ni un assaig, sinó el seu text més personal i el més compromès, en el qual plasma les relacions familiars, el pare, la mare, l'amor, els fills, els goigs i les angoixes de la biografia de qualsevol.

Més biografies

En un trimestre amb nombroses biografies destaquen Joan Miró. El niño que hablaba con los árboles (Galaxia Gutenberg), de Josep Massot, primera gran biografia de l'artista des de la que va fer Jacques Dupin el 1962; David Bowie (Lumen), de Maria Hesse i Fran Ruiz; i Meryl Streep (Península), de Michael Schulman.

Apareixeran així mateix Coco Chanel. La revolución de la elegancia (Lunwerg), de Megan Hess; Einstein para perplejos (Debate), d'Andrés Gomberoff i José Edelstein; Francisco Pizarro (Crítica), d'Esteban Mira, o Pequeña & Gran Jane Austen (Alba), de Mª Isabel Sánchez Vegara i la il·lustradora Katie Wilson. En l'àmbit memorialístic es publicaran també Cartas (LRH), de John Cheever, fins ara inèdites en castellà, complement ideal per comprendre en profunditat el pensament de l'autor, Lo que aprendí viviendo (Lumen), d'Eleanor Roosevelt.

La II Guerra Mundial serà argument de llibres com El auge de Alemania. 1939-1941 (Ático de los Libros), de James Holland; Una vida alemana: la historia de la secretaria de Goebbels (Lince), de Thore Hansen; i Amor y horror nazi (Luciérnaga), de Mónica G. Álvarez. Altres obres sobre aquest esdeveniment històric que es publicaran el 2018 són La bailarina de Auschwitz (Planeta), d'Edith Eger; Stalingrado (Galaxia), de Jochen Hellbeck, o Diario del gueto de Janusz Korczak.

La Guerra Civil

Guerra Civil i franquisme seran analitzats a El primer asesinato de Franco (Crítica), d'Ángel Viñas, Miguel Ull i Cecilio Yusta Viñas, sobre la mort del general Balmes; La II República y la Guardia Civil (La Esfera), d'Agustín Pulido; i El resurgir del pasado en España (Taurus), de Paloma Aguilar i Leigh A. Payne.

En un àmbit més literari apareixeran assajos com El arte de la ficción (Salamandra), de James Salter; Contra la lectura (Blackie Books), de Mikita Brottman, o Arthur y Sherlock. Conan Doyle y la creación de Holmes (Alpha Decay), de Michael Sims.

En l'assaig destaca En presencia de Schopenhauer (Anagrama), de Michel Houellebecq, o Vivir bien la vida (Salamandra).