El 2018, un any farcit d'efemèrides per al món sardanista

També celebrarem els 125 anys del naixement de Josep Coll Ligora, conegut per la seva capacitat interpretativa a la tenora, que el van portar a tocar amb les millors cobles del moment: La Selvatana, La Principal de la Bisbal, Els Montgrins i Barcelona. Va presentar la tenora metàl·lica, que generà debat al món sardanista i que feia servir a les seves actuacions. Les seves composicions les creà sobretot per a la tenora, per al seu lluïment, però la seva sardana més coneguda i popular és El sereno.

Igualment, farà 125 anys del naixement d'un altre nom molt conegut al món de la sardana: Rossend Palmada. La seva feina més important va ser des del punt de vista de l'estudi, amb articles i treballs sobre dodecatonisme, atonalitat i d'altres aspectes musicals dins del món de la sardana. Però també se'l recorda per impulsar concursos de composició. Algunes de les seves sardanes més conegudes són Vilanova de la Muga, Cantem i ballem o Festa a les Illes. La figura de Joan Parera també tindrà com a efemèride els 125 anys del seu naixement. Va ser un virtuós del violí i dins del món de la sardana va ser intèrpret de trombó i fiscorn. Se li coneixen cinc sardanes, signades com a Àngelus.

Pel que fa als centenaris, l'encapçala la figura del «príncep de la tenora», Ricard Viladesau. La seva capacitat interpretativa el va portar per diverses cobles fins culminar amb La Principal de la Bisbal. Va composar més de 200 sardanes, moltes premiades a certàmens musicals i reconegudes pel públic, com La Sardana de l'Any, Premi Enric Morera, Premi Francesc Basil, entre d'altres. Va cultivar totes les possibilitats compositives: sardanes populars, obligades i de concert. En són exemples Girona 1808, Sa roncadora, Hermínia o Oca amb naps, per dir-ne només algunes de les més conegudes. També va compondre peces lliures per a cobla i música ballable, com boleros. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1991.

També celebrarem els 100 anys del naixement, i els 25 de la mort, de Jaume Pons, qui va fundar la cobla Muntanyenca. També va compondre més de 100 sardanes, com Bell cabrerès, Arbúcies sardanista o Records de ma infantesa. Va ser l'autor del poema simfònic per a cobla i timbales El fill pròdig. Fora del món de la sardana va crear caramelles, ballables i himnes.

Un altre autor del qual celebrarem l'efemèride dels 100 anys del seu naixement és Joan Roca Olivé. Fou intèrpret de tible a nombroses cobles, entre elles la Comtal de Barcelona, Sabadell i La Principal de Terrassa. Va compondre una desena de sardanes, amb títols com L'Aplec de Castellar del Vallès o A la Verge de Les Arenes.

El 2018 també evocarem els 50 anys de la mort de Jaume Roca Delpech. Se'l coneix sobretot per les sardanes Alba i Gavina, però també va ser flabiolaire a la cobla Iris.

De la mateixa manera, serà l'efemèride dels 50 anys de la mort de Francesc Juanola. Va debutar amb 9 anys com a fiscorn a La Principal de Tortellà i va compondre més de 600 sardanes, molt apreciades pel públic. En són obres seves El meu Jaumet, Atractiva o T'estimo. També va fer arranjaments de caramelles, cançons i d'altres peces musicals.

Amb aquestes efemèrides es podran recordar aquestes figures per donar difusió, o ampliar-la, a la seva vida i obra. I al mateix temps, permetrà escampar el món de la sardana i la música per a cobla a d'altres públics aliens al nostre col·lectiu.

Miquel Pardàs Roure

Encara que no era músic, fou una persona cabdal dins el moviment sardanista de mitjans segle XIX. Consta que nasqué a Verges, malgrat que els seus pares habitessin a Torroella de Montgrí (la seva àvia residia a Verges). Hi ha dades que ens diuen que fou el 1816; altres, el 17 i altres, el 18. Tant li fa, però sí que el recordem.

Fou un teòric musical que ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, sembla, unes normes ja més o menys establertes. Es guanyava la vida de marxant de fires i mercats. Tenia la dèria de la dansa i no li costava gaire deixar, a vegades, el negoci per anar a una o altra festa, era un excel·lent ballador.

Traslladat a Barcelona, en enviduar, la vida irregular va malmetre la seva salut i l'any 1872 morí a l'Hospital de la Santa Creu. No se'n coneix cap retrat, ni on hi han les seves despulles.

Feia poc (mitjans segle XIX) que s'havien implantat les sardanes «llargues» (les curtes tenien 8 compassos de curts i 16 de llargs), i en eixir aquesta nova modalitat calia cercar una manera de poder resoldre adequadament els tiratges i aquí ve la solució que hi donà Pardàs. Amb el El Mètodo per apendre de ballar sardanes llargues editat a Figueres, 1850, el primer llibre que es conserva amb una explicació sobre com es ballen les sardanes llargues.

Les tirades, tant de curts com de llargs, eren més extenses que en les sardanes curtes i els compositors podien expressar més àmplies melodies. Els balladors, per la seva banda, trobaven un major al·licient en una dansa de més durada. Ara, però, la sardana requeria una altra atenció: el compte i el repartiment esdevenia més complicat. D'aquí que se'n fes necessària l'ordenació, que va fixar per escrit el dansaire Miquel Pardàs.

El mètode per aprendrer a ballar sardanes llarges rubricava, per la redacció rústica però precisa de Pardàs, el naixement oficial de la sardana. Aquest primer document escrit, a més d'establir les normes amb què s'havia de ballar, afirmava la presència definitiva de la sardana moderna.

El títol diu: «Las Sardanas Llargas del renombrat Miquel Pardas. Explicació i reglas del dit ball» i, afegeix, curiosament, en la mateixa portada: «Obra trobada per casualitat la qual s'ha imprès tal com l'original de l'autor».

En la introducció, l'autor justifica el seu objectiu: «...m'ha mogut a publicar lo present que redueix á algunas reglas comunas a cualsebols Sardanas llargas, peraque los que se dedican á ballarlas púguian purtarlas ab tota seguretat, sens temor de quedar feos devant de la inmensa concurrencia que avuy dia corona nostres plasas». I acaba amb l'afirmació que «aquesta instrucció no solament serveix per apendrer á ballar Sardanas llargas als Ampurdanesos, si que també per los Selvatans».

Edició de discografia

La Confederació col·labora per mitjà d'una aportació econòmica amb aquelles entitats i/o cobles -prioritàriament sòcies de la CSC- que promocionin l'edició de nou material discogràfic de temàtica sardanista.

Concrecions de col·laboració

La Confederació Sardanista es compromet a lliurar a l'entitat impulsora del CD la quantitat de 400 ?, fins a esgotar la partida pressupostària assignada anualment per a aquesta finalitat. El beneficiari/receptor es compromet a lliurar a la Confederació 65 exemplars del nou CD per a ser distribuïts als informadors sardanistes associats que formen part de la llista de distribució, per tal que en facin difusió als seus mitjans de comunicació. La Confederació Sardanista es compromet a fer-se càrrec de les despeses de correus i missatgeria per a l'enviament als informadors sardanistes però no de les arribades dels CD a la seu de la Confederació, que serà a càrrec de qui fa el CD/rep l'ajuda. El beneficiari es compromet a inserir el logotip de la Confederació Sardanista a la seva publicació fent-la constar com a entitat col·laboradora, en un lloc visible de la caràtula posterior del CD.

Per sol·licitar qualsevol ajuda, caldrà fer-ho per correu electrònic enviant la fitxa de sol·licitud que la Confederació ha editat amb aquesta finalitat. Només es donaran per vàlides les peticions que rebin el consentiment per escrit de la Confederació Sardanista de Catalunya un cop l'entitat sol·licitant n'hagi fet la petició, com es demana al punt anterior.

La Confederació Sardanista de Catalunya demanarà una factura pel valor de 400 ? (IVA inclòs) al promotor del CD que efectua la petició. El pagament de la col·laboració del CD per la Confederació Sardanista de Catalunya serà efectiu durant l'any de l'edició del CD, i sempre que anteriorment s'hagi rebut la documentació demanada i es compleixin les condicions aquí establertes.