Auguri» és la paraula italiana de felicitació del Nou Any. I cada any és un vell i important costum que es repeteix cada any i que el cap de l'Església Catòlica ofereix al Cos Diplomàtic acreditat a la Santa Seu. Hom pot pensar que es tracta d'una simple deferència envers els que representen moltes nacions de tot el món per mantenir vives les relacions oficials entre la Santa Seu amb els seus respectius estats. Va més enllà.
El discurs d'enguany té nou folis. És difícil de resumir-los. No recordo haver llegit a la premsa del nostre país comentaris en profunditat. Potser no hi ha hagut temps, potser se'l considera un «rotllo» de politesse diplomàtica. Me l'he llegit de cap a cap, amb un meu italià molt pobre i amb diccionari, però suficient per arribar a la certesa que és un document, en primer lloc, molt important.
El papa Francesc, en la seva relació amb l'Autoritat civil, només pretén afavorir el benestar espiritual i material de la persona humana i la promoció del bé comú. Centra la primera qüestió sobre el centenari del fi de la Primera Guerra Mundial (del 1914 al 1918). «Vint anys després, un conflicte encara més devastador». I el Papa deixa caure la seva primera bomba de pau: «Vèncer no significa mai humiliar l'adversari derrotat. La pau es consolida quan les Nacions poden confrontar-se en un clima de paritat». «Les relacions entre elles van regulades per la veritat, la justícia, la solidaritat operativa, la llibertat».
Francesc continua fent unes reflexions sobre la Declaració Universal dels Drets de l'Home. Reforça el concepte amb els arguments de la raó i de la fe. Amb aquest discurs al cos diplomàtic confirma les arrels cristianes de la cultura i afronta el problema del «desenvolupament humà integral». Vetlla, estimula i ajuda a realitzar, en la humanitat sencera, el desenvolupament humà integral. M'he quedat en el primer foli. Els altres són una lliçó d'humanisme i de fe que ha de renovar el nostre examen de consciència en profunditat.
