Del dia 18 al 25 de gener preguem molt especialment per la unitat de tots els cristians. Durant vuit dies, d'una manera especial, som més conscients de l'escàndol de les divisions entre els qui creiem en Crist, però sobretot preguem perquè el Senyor ens concedeixi avançar cap a la unitat. Tanmateix, també durant aquests dies ens cal donar gràcies per tots els avenços que es van aconseguint amb el moviment ecumènic.

Fem ben nostra la pregària de Jesucrist que tenim a l'evangeli de Joan: «Pare sant, amb el vostre poder, guardeu els que vos m'heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres... prego pels qui creuran en mi... que tots siguin u; que estiguin en nosaltres, Pare, com vos esteu en mi i jo en vos. Així el món creurà que vos m'heu enviat» (Jn 17,20.21).

El papa Francesc, a l'exhortació «l'alegria de l'Evangeli», ens recorda que la credibilitat de l'anunci cristià seria molt més gran si els cristians superéssim les nostres divisions i l'Església realitzés «la plenitud de la catolicitat que li és pròpia, amb aquests fills que, incorporats a ella certament pel Baptisme, estan, tanmateix, separats de la seva plena comunió». El compromís per una unitat que faciliti l'acolliment de Jesucrist es converteix en un gran senyal de l'Evangeli com a Bona Nova per a tota la humanitat. Cal esmentar que en el camí vers la unitat, l'ecumenisme, s'han aconseguit avenços molt notables, tant en els signes com en les declaracions conjuntes. Els resultats que s'han aconseguit amb les esglésies ortodoxes i amb les comunitats eclesials sorgides de la reforma de Luter són notables: valorar les riqueses dels altres per un millor coneixement mutu, més fraternitat i solidaritat, convergència amb reflexions teològiques, i treballar conjuntament per la justícia i la pau.

Certament que el desig de retrobar la unitat de tots els cristians és un do del Crist i una crida de l'Esperit Sant; però alhora és una recerca o camí que s'ha de recórrer amb fermesa i esperança. [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).