L'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, ha acusat la Generalitat de «prevaricar administrativament» quan va catalogar com a pròpies les obres, actualment en litigi, sabent que ja ho estaven per part de l'Aragó. Salillas va afirmar que estava «demostrat» que la monja que va autoritzar la venda no era competent per fer-ho, ja que pertanyia a l'orde de Valldoreix (Vallès Occidental) i no a la de Sixena, que eren les «propietàries reals».
En aquest sentit, l'alcalde de Sixena també retreu al Govern català que mai va arribar a pagar els deu milions de pessetes a les monges per adquirir els béns, una afirmació que justifica a través d'una carta que la priora del monestir va enviar al llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. En la carta, la monja demanava a Pujol que retornés a l'Aragó el lot d'obres i pintures que havia «cedit en dipòsit» a la Generalitat i negava que s'hagués efectuat cap venda.
Salillas explica que dubta de si el govern català havia arribat mai a contactar amb l'aragonès abans d'adquirir les peces, però de totes maneres recorda que la competència en aquell moment corresponia al ministeri de Cultura.
La carta que la monja de Sixena va enviar a Pujol, l'abril de 1999, explicava que el lot d'obres que havia passat sota «custòdia i dipòsit» a la Generalitat, del MNAC i al Centre de Restauració a l'antic monestir de Sant Cugat, no implicava «cap donació o venda». Davant d'aquesta condició, li demanava que retornés a la comunitat de religioses part del «lot en dipòsit» i negociar la «venda parcial» de la resta per «poder subsistir», ja que assegura que vivien una «situació econòmica angoixant».
La suma d'aquesta carta més el fet que en l'escriptura hi consta que es farà un «pagament en tràmit» i que la Generalitat, segons Salillas, no va aportar el justificant bancari de pagament en el judici, constaten, a l'entendre de l'alcalde de Sixena, que el Govern mai va arribar a pagar les obres. Malgrat tot, es va fer públic un comprovant bancari per valor de 10 milions d'euros però que l'alcalde assegura que tenia data de gener de 2017 i que «no confirma res».
«Mai hauria venut les caixes»
Des de l'Aragó també s'insisteix en el fet que Pilar Sanjoaquín, la monja que va autoritzar la venda de les obres, no era competent per fer-ho. «Quan un no és propietari d'un bé no el pot vendre, escassament el pot administrar», rebla Salillas. En la mateixa entrevista, l'alcalde també es mostra convençut que una priora de Sixena «mai hauria venut» les caixes sepulcrals que es trobaven fins fa unes setmanes exposades al Museu de Lleida. Així mateix, afegeix que la Junta de Museus de Barcelona ja volia comprar els taüts el 1918 i les priores de la congregació s'hi van negar. «El canvi només respon al fet que no era priora de Sixena, sinó de Valldoreix», assegura.
La defensa de la Generalitat
Els objectes en litigi estaven a Lleida des del 1970, quan les monges de Sixena es van traslladar a un nou convent a Valldoreix, que abans de la segregació era part de la diòcesi de Lleida. En aquell moment, van dipositar-hi les peces d'art que es van endur del monestir, que van abandonar perquè l'estat els impossibilitava viure-hi.
Segons la Generalitat, la primera compra es va fer l'abril del 1983, per un preu de 10 milions de pessetes i formaven part del patrimoni català després de ser catalogades pel Govern. El llavors director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Jordi Bonet, responsable de la compra, va afirmar en una entrevista que les van adquirir per «salvar-les» i va recriminar a l'Aragó haver «canviat la realitat, per dir ara que les havien «usurpat». Bonet va lamentar que el govern d'Aragó no hagués mostrat interès a comprar les obres a les monges.
Davant l'acusació de l'estafa econòmica per part de l'alcalde de Sixena, Bonet va remarcar que havia pagat a les monges el que se'ls va demanar per les obres (10 milions de pessetes), «sense regatejar res» i amb prèvia autorització del govern de l'Aragó, amb qui va contactar dues vegades.
