Una de les actituds quaresmals més fonamentals és la pregària, juntament amb el dejuni i el fet de donar i donar-se (oració, dejuni i almoina).

Santa Teresa, la gran mestra de pregària, escrivia: «Per a mi la pregària és un impuls del cor, és una mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d'amor tant en la prova com en l'alegria».

Crist pregava, i va ensenyar a fer-ho als deixebles. Insistí en la necessitat de la pregària, els ensenyà la pregària del Parenostre, i recomanava la pregària insistent i confiada. Si es pogués resumir la predicació de Jesús amb dues expressions, aquestes serien: «prega i estima».

La pregària certament és la respiració de la vida cristiana, i sense pregària la vida cristiana defalleix, s'esmorteeix i pot desaparèixer, o quedar només com una certa tradició cultural.

L'objectiu o finalitat de la Quaresma és la conversió a l'Evangeli, la conversió a Jesucrist, i per això és del tot necessària la pregària.

Un cristià és algú que prega i estima. Tanmateix, la pregària també és un exercici d'amor, i per sentir-se estimat i estimar de veritat fins al perdó cal la pregària. Qui estima de veritat prega, i qui prega de veritat estima.

Tots sabem per experiència les dificultats que tenim per pregar. No només nosaltres, sinó també els sants, els grans místics. Han viscut aquestes dificultats, però les han superat.

Recordem-ne algunes:

«No sabem què hem de dir, ens distraiem molt sovint i pensem en el que ens cal fer o ens preocupa. No entenem la necessitat de la Missa i, a sobre, sovint es fa avorrida. A més, sembla que Déu no escolti, perquè hem demanat moltes coses i no se'ns han concedit. No tenim temps i -si hem de dir la veritat- ens sembla que és perdre el temps. Si ens demanen quelcom com a voluntaris ho farem però, pregar, què soluciona?».

Podeu afegir-hi altres dificultats que viviu.

Tanmateix, la pregària és una actitud fonamental de la vida cristiana, perquè manifesta la relació i la comunicació amb Déu per Jesucrist amb la força de l'esperit. Tal com he assenyalat, m'atreveixo a pronosticar que qui no prega deixa aviat de creure [...] (extret del Full Parroquial).