La missió ExoMars de l'Agència Espacial Europea (ESA) estudiarà a partir del pròxim mes d'abril les dades obtingudes de la missió Mars Express, també de l'ESA, per confirmar l'existència de metà al planeta Mart. En cas afirmatiu, també analitzaria la procedència d'aquest gas i determinaria si la font de la qual emana és geològica o biològica, descobrint-se així si hi ha vida al planeta vermell.
Així es va donar a conèixer ahir en una trobada en la qual els científics de les dues missions van analitzar l'estat de Mars Express i ExoMars. A la reunió van participar-hi el responsable de Mars Express, Patrick Martin; el científic d'Operacions de l'equip de ExoMars, Bernhard Geiger; l'expert en missions a Mart de l'ESA i coordinador entre Mars Express i ExoMars; i el científic especialista en atmosfera del planeta vermell i co-investigador en ambdues missions, Miguel Ángel López.
L'objectiu de Mars Express, que aquest 2018 compleix 15 anys, és l'estudi global de Mart, el seu entorn i la seva història. Les seves investigacions van des de les llunes marcianes Phobos i Deimos, a l'estudi de l'interior, del subsòl i la superfície del planeta, així com la seva atmosfera i la ionosfera. Per la seva banda, el programa ExoMars, la primera missió de la qual va consistir en el llançament el març de 2016 de l'orbitador TGO, és buscar evidència de metà i altres gasos atmosfèrics que podrien ser firmes de processos biològics o geològics actius, però també provar tecnologies clau perquè l'ESA prepari missions posteriors a Mart. El TGO estarà dos anys realitzant observacions, fins al 2020, mateix any en què la missió Mars Express se suposa que arribarà al seu final.
Indicis poc esperançadors
Tot i que ExoMars tenia com a objectiu trobar metà a Mart, va ser la missió de Mars Express la que va trobar aquesta possible evidència, tot i que es va tractar d'una senyal molt petita. «Científicament no té sentit que hi hagi metà, és molt probable que no n'hi hagi», opina Alejandro Cardesín sobre aquesta «sorprenent» troballa. A més, opina que, en cas, de trobar-se, la seva font no seria biològica. Ara, l'orbitador TGO d'ExoMars està preparat per confirmar aquest gas. Ha aconseguit establir-se en una òrbita circular -modificant-la prèviament- per poder situar-se a 400 quilòmetres d'altura de Mart. Aquest procés de modificació ha trigat uns 12 mesos en completar-se i va acabar la setmana passada.
A partir del 23 de març, els científics provaran que els instruments de ExoMars funcionen i estimen que des del 21 abril s'orientarà el satèl·lit perquè realitzi les observacions més importants. Aquestes dades que reculli TGO seran enviades a l'ESA per poder ser transformades en informació «comprensible científicament», segons explica López. Així, es podrà confirmar aquesta petita senyal d'emissió de metà descoberta el 2004 i de casualitat per l'instrument PFS (espectròmetre de Fourier planetari) de Mars Express.
